La nit en què la democràcia entrà per les finestres

La nit del 28 de novembre de 2013 era l’últim dijous de mes i hi havia ple ordinari de l’Ajuntament de Meliana. En el punt 12 es debatia la moció de Compromís de rebuig al tancament de RTVV i de suport als seus treballadors i treballadores. El senyor Enric Esteve, president de Lo Rat Penat, defensor de les essències pàtries i portaveu del Partit Popular de Meliana, capitanejava el seu grup en contra de l’aprovació de la moció. No res que no hagueren fet ja els parlamentaris i les parlamentàries del Grup Popular de les Corts uns dies abans amb l’aprovació de la llei de liquidació de la ràdio i la televisió públiques. En este mateix ple, fidels al seu fals valencianisme, el PP buidava de contingut el Reglament de Promoció i Ús del Valencià de Meliana.

Per a mi, assessor lingüístic de Televisió Valenciana, fou un ple trist i dolorós; i dens -s’allargà fins passades les 23.00 h-. En acabar, mentre ens reféiem fent un mos en un café de la plaça Major, la gent de Compromís per Meliana valoràvem la desfeta que, per al poble valencià, el PP estava a punt de perpetrar. El 5 de novembre de matí havíem conegut la sentència del Tribunal Superior de Justícia en contra del bunyol d’expedient de regulació d’ocupació que havia deixat 1.000 treballadors i treballadores sense faena –entre ells jo mateix-. El president de la Generalitat, Alberto Fabra, s’afanyava a comparéixer a la vesprada per anunciar la seua decisió de tancar RTVV. Ara ja feia unes setmanes que els professionals i les professionals de la ràdio i la televisió s’havien fet càrrec dels continguts i les emissions, el PP havia perdut el control i la capacitat de manipulació. La gent de Compromís en vam parlar molt de tot plegat.

Arribava a casa entrada la mitjanit i, com féiem molts valencians i moltes valencianes aquells dies, vaig connectar el canal Nou/24 per a seguir les últimes notícies. Els pitjors temors es confirmaven, el tancament era imminent. Se succeïen les imatges de companys i companyes que acudien a les instal•lacions de Burjassot per tal d’accedir a la televisió. No m’ho vaig pensar, vaig avisar Mireia que dormia i pocs minuts després era a la porta amb molta altra gent que cridava per entrar.

Un bon grup ens vam dirigir cap a la porta principal. Enmig de l’aglomeració i el desconcert, un jove del Bloc d’Estudiants Agermanats premia des de dins de la garita de seguretat el botó que obria la tanca d’accés. Hi vam entrar. Alhora que ho feia jo, el diputat de Compromís Fran Ferri, els diputats d’Esquerra Unida Ignacio Blanco i Esther López; i Josep Moreno, diputat del PSPV. Ja dins, s’hi afegia l’aleshores alcalde de Burjassot i hui eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià.

L’objectiu principal, impedir l’accés al control central de qualsevol persona aliena que poguera executar la desconnexió del senyal de televisió. El càmera, company i amic, Vicent Santapau, enregistrava esta acció fins l’últim segon, una acció que s’allargava fins a les 12.19 del divendres 29 de novembre.

Unes hores abans, cap a les 02.00 h, vaig telefonar Rubén Cortés, també assessor lingüístic i bon amic –ens havíem conegut en els anys d’estudi a la facultat-. Era al llit i no en sabia res. Ell havia d’estar allà. A RTVV sempre hi ha hagut bons professionals i gent que, a pesar de les pressions polítiques i laborals, de les persecucions i les manipulacions, sempre ha cregut en una ràdio i una televisió públiques i en valencià. Rubén n’és un. En pocs minuts també hi era, jo dins i ell fora. Ens comunicàvem amb el mòbil buscant la manera que entrara –la Policia Autonòmica i el personal de seguretat controlaven els accessos-. Finalment, el lloc d’entrada va ser per darrere, per les finestres que donen al pati de les antenes. Amb Rubén, el síndic de Compromís a les Corts, Enric Morera, i el diputat del PSPV Juan Soto –jo mateix els ajudava a botar la finestra-. S’hi havien ajuntat tractant d’accedir-hi. Era la nit en què la democràcia entrà per les finestres.

Unes hores després, també la presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol, Beatriz Garrote, accedia a les instal•lacions i al plató corrent i d’amagat. Era la primera volta que ho feia després de set anys del tràgic accident del 2006 que el Partit Popular hui encara vol silenciar.