Estos dies es firmava l’acord a tres bandes, Generalitat, Ajuntament de València i Diputació, per a restablir el servici d’autobusos de l’EMT a diversos pobles. Un servici que fou suprimit el 2012 pel govern de Rita Barberà en no satisfer els municipis les demandes econòmiques de l’Ajuntament de València. Un servici que ara es reclamava al govern de progrés encapçalat per Joan Ribó. El debat de fons real és que l’àrea metropolitana mai ha tingut una autoritat per a coordinar, planificar i finançar el transport del milió i mig de persones que hi vivim, ni tan sols el fallit Consell Metropolità de l’Horta, suprimit l’any 1999 i que mai va tindre competències reals en transport.

Des de l’oposició, i ara des dels governs del canvi, sempre hem tingut clar que la solució és l’Autoritat Metropolitana del Transport. Especialment perquè és la via d’accés al contracte programa i al finançament dels pressupostos de l’Estat. Amb eixa convicció vam respondre a la crida de la Generalitat per a la firma de la declaració institucional de creació de la dita autoritat. I, amb eixa convicció, Compromís estem impulsant als ajuntaments l’aprovació de mocions que ratifiquen eixe convenciment i la seua creació com més prompte millor. I ho fem des de la lleialtat institucional i l’esperit de col·laboració amb el govern de l’Acord del Botànic.

Tots els municipis tenim problemes de mobilitat i de transport històrics, en alguns casos amb infraestructures de fa més de 120 anys que al llarg del temps només han tingut alguna millora puntual, però que no han resolt el problema ni s’han adequat a una realitat urbanística canviant i a les necessitats de mobilitat actuals. Des de l’Horta Nord no entenguérem al seu dia per què la línia 3 del metro es va projectar només fins a l’estació del Palmaret d’Alboraia, per exemple, i es va desaprofitar l’ocasió de modernitzar la línia i preparar-la per a donar el servici que hui necessitem. Decisions que vint anys després encara patim.

Per això, des de Compromís hem observat l’actitud d’alguns alcaldes de l’àrea metropolitana com un autèntic vodevil. Si la solució real estava identificada, si el camí i l’obligació estaven assumits en l’Acord del Botànic, si tots els actors estaven definits en la declaració institucional, la solució transitòria també era evident, l’acord assolit estos dies. Era qüestió de centrar el debat i els contactes on calia. Per tant, quina era la finalitat de les actituds d’estos alcaldes i alcaldesses, de les seues reaccions aïrades, de les declaracions vehements, de les plantades institucionals, de les amenaces a col·lapsar el centre de València en plenes Falles? Només poden ser-ne dos, l’intent polític de desgastar amb titulars mediàtics l’alcaldia de València de Compromís o, pitjor encara, desgastar el govern de la Generalitat que té les competències en transport. En qualsevol dels casos, actituds allunyades de l’esperit de l’Acord del Botànic.

(Article publicat en Levante-emv el divendres, 22 d’abril de 2016)

En les últimes conteses electorals, el Partit Popular ha perdut un bon grapat de milions de vots i la major part dels governs, que en molts casos ha estat exercint durant anys a mena de règim. A més, amb la caiguda del dit règim, estan aflorant nombrosos casos de corrupció que s’estenen per tot arreu com una veritable organització mafiosa. Això genera molt de desconcert, perquè no se sap qui pot ser el pròxim investigat. En les files populars, tots aquells que han ocupat càrrecs polítics o de gestió rellevants es miren de reüll. Tot això està generant un trauma important al si de l’organització, i entre la militància i el seu electorat s’ha estés el desconcert, el desànim i la desafecció.

Tot plegat fa que en el dia a dia la resta d’organitzacions polítiques i de responsables institucionals, els dels governs del canvi, observem entre els populars un estrés posttraumàtic important que els porta a fer una oposició molt descentrada, crispada, desenfocada i fora de la realitat.

Meliana n’és un bon exemple. Primer calia crispar-ho tot, fins i tot les festes locals amb allò dels llibrets o les processons, inclosa l’amenaça de denúncia per part de la senyora Bonig per prohibició i vulneració dels drets fonamentals. Si això fóra cert, no s’hauria presentat la denúncia ja fa temps? Hui és l’hora que no en sabem res. Això sí, la senyora Bonig va presidir la processó com a presidenta del PP. Potser només buscava uns titulars de premsa.

Tot això adobat durant estos mesos d’un únic argument polític, la defensa de les senyes d’identitat i la invasió catalanista. Sempre amb paraules grosses, catastrofistes o apocalíptiques amb l’única finalitat de dibuixar un escenari de conflicte entre valencians i generar un relat irreal amb una clara finalitat partidista, quan l’única realitat és la gran crisi social que ens ha deixat la política popular de les retallades. A Meliana, l’absurd i el ridícul dels populars es produïa en l’últim ple ordinari. Alhora que presentaven una moció en defensa de les senyes d’identitat, el Tribunal Superior de Justícia els condemnava per la seua política en contra del valencià, la senya d’identitat més important dels valencians i les valencianes.

Els senyors Cuesta, Esteve, Rodríguez o Escutia, en lloc d’assumir l’error i demanar disculpes al poble de Meliana, s’han mostrat desafiadors en un clar menyspreu a la justícia i a les institucions: “Lo volveríamos a hacer una y mil veces”. És la manera de fer del partit, una manera que s’evidencia cada dia a l’hora de fer front als escàndols judicials pels nombrosos casos de corrupció que empastifen el PP.

I de relats ficticis, en podíem llegir un altre del senyor Escutia, regidor popular, en estes mateixes pàgines fa uns dies, ‘Gran herencia, deficiente gestión‘. És curiós, un immoble afectat per un procés judicial que va finalitzar al juliol del 2007, just quan els populars van accedir al govern municipal, ha esdevingut la seua “gran herencia”. No sé si tardar huit anys a aconseguir un preacord verbal amb el propietari és la millor carta de presentació. El ben cert és que el nou govern, en estos pocs mesos, hem tancat aquell preacord; hem consignat els diners en el pressupost -que no hi eren-; hem formalitzat la compravenda; hem facilitat la retirada de tones de runa, trastos i ferralla; hem realitzat la permuta de la parcel·la annexa; hem tancat l’edifici amb seguretat i estem elaborant el projecte de demolició -que tampoc existia-, i que a més afectarà part de la propietat confrontant. Sembla que fer la faena és una “deficiente gestión”.

La negació de la realitat, el desconcert o la desorientació són símptomes clars de l’estrés posttraumàtic. Els aconselle que s’ho facen mirar.

(Article publicat en El Periódico de Aquí del dicendres 8 d’abril de 2016)

Normalment se sol fer balanç dels primers 100 dies d’un govern nou, però a Meliana i al conjunt del país sembla que el PP ha fet demèrits suficients perquè hàgem de parlar dels seus 100 primers dies en l’oposició.

D’un partit democràtic i rigorós, després dels desastrosos resultats electorals del 24 de maig en què van perdre milions de vots i que els han deixat fora de la major part dels governs locals i autonòmics, la ciutadania esperava una veritable catarsi i una autocrítica profunda, especialment pels nombrosos casos de corrupció que han empastifat els seus governs i les seues estructures orgàniques i per les polítiques de retallades en contra de les persones.

No ha sigut així. Ens hem trobat amb el contrari, amb el colp de peu cap avant. És a dir, el mateix de sempre, una autocrítica nul•la i una política destructiva -quan no autodestructiva- basada en no assumir cap error, no depurar les responsabilitats per les nombroses corrupteles i per iniciar una oposició basada en conflictes estèrils i, sovint, en la mentida –marca de la casa-.

Banderes, ciris i essències pàtries ha sigut l’únic argument forçat per a bastir una oposició a les accions d’uns governs que, contràriament al que el PP vaticinava, han sabut –hem sabut- articular respostes i accions ràpides i diferenciades a pesar del merder econòmic i les polítiques de terra cremada que ens han deixat.
Populares Meliana és un bon exponent de tot plegat. No debades han seguit fil per randa els pobres argumentaris que periòdicament el partit els ha remés perquè facen de trompeters. I s’hi han aplicat, sovint fins al ridícul.

El PP no ha paït gens bé els resultats electorals i el fet que ràpidament es conformara i s’estructurara un nou govern de canvi que, en tres mesos, ha incrementat notablement el ritme de la gestió municipal a Meliana més enllà de les cites pròpies de l’estiu, les festes de Roca i de Meliana o la celebració de Fimel, la Fira Agrícola i Comercial. En este temps s’han dinamitzat les contractacions des de l’Ajuntament, s’ha traçat el camí per a rectificar la gestió educativa i donar resposta, en l’inici del curs escolar, a la massificació dels centres, per a recuperar les beques de transport escolar per als estudiants de Roca, per a cobrir les necessitats d’educació especial o per a garantir l’accés generalitzat i assequible als llibres de text. Uns mesos en què també hem preparat deu actuacions per a executar d’ací al final d’any amb el pla especial d’inversions de la Diputació.

En tres mesos ens han visitat els consellers d’Educació i d’Economia, la vicepresidenta de la Diputació, els directors generals de Comerç i d’Agricultura, la directora general d’Ocupació, el subdelegat del Govern a la Comunitat Valenciana i la cap provincial de Trànsit. Amb tots i totes hem iniciat projectes i accions per a Meliana.

Han sigut 100 dies ben il•lustradors d’un nou govern de canvi amb el cabet en la faena i una oposició del PP totalment desnortada.

Article publicat en El Periódico de Aquí del divendres 25 de setembre de 2015

Les eleccions del 24 de maig van suposar un canvi en el mapa polític valencià després de 20 anys de governs del Partit Popular. Uns governs que han determinat una manera de fer política molt concreta i finalment fracassada. Una política que també, i sobretot, ha afectat el territori. Ara, la ciutadania ha reclamat un canvi de model i és l’hora de replantejar el debat sobre alguns aspectes històricament pendents. Esta primera reflexió pretén reprendre el debat sobre el futur de l’horta, un tema que ha de formar part de l’agenda del nou Consell des del primer moment.

En este àmbit de l’horta, hi ha dos temes que han de ser una prioritat, l’aprovació del Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València (PATPHV) i la definició d’un traçat alternatiu per a l’AVE València-Castelló que evite l’impacte devastador sobre la comarca de l’Horta Nord i l’espai singular de l’horta.

Els dos temes han generat i generen una mobilització ciutadana important des de fa dècades, i molt especialment des del final dels anys 90. D’una banda, la iniciativa legislativa popular per a l’ordenació i protecció de l’horta de València com a espai natural protegit, rebutjada pel PP, que va donar lloc a l’aparició de l’associació Per l’Horta i també a l’elaboració del PATPHV, que finalment els populars també van deixar en un calaix agafant pols. Des d’aleshores, la protecció de l’horta i la viabilitat de l’activitat agrícola i econòmica en este espai tan singular no han deixat de ser una reivindicació constant i cada volta més majoritària.

De l’altra, cal recordar la mobilització i la coordinació dels ajuntaments de l’Horta Nord, a iniciativa de l’Ajuntament de Meliana, per a impulsar un traçat alternatiu de l’AVE al previst pel Ministeri de Foment al seu pas per l’Horta Nord. Si més no, aquell treball conjunt va servir per a estudiar i elaborar propostes i alternatives concretes des de la Universitat Politècnica de València. Alternatives que, ara més que mai, s’haurien de tindre en compte des d’una visió estratègica, econòmica i mediambiental nova i diferenciada.

Una de les primeres accions institucionals que he realitzat com a alcalde de Meliana ha sigut la firma de l’acord de Vera de suport al sector de la xufa i de l’orxata convocat per la Denominació d’Origen de la Xufa, un sector molt representatiu de l’activitat agrària a l’horta de València. Amb la presència de l’alcalde de València, Joan Ribó, i dihuit alcaldes i alcaldesses més de la comarca, s’hi respirava una altra concepció territorial de l’àrea metropolitana. La protecció de l’horta i la seua viabilitat en van ser protagonistes. Ara, cal que les diferents administracions ens impliquem per fer-ho possible. S’inicia un temps nou per al futur de l’horta i cal aprofitar-lo.

Article publicat en l’edició de l’Horta de Levante-emv, de divendres, 7 d’agost de 2015

Sovint la ciutadania retrau als polítics les anomenades portes giratòries. Normalment s’associen al pas d’alts càrrecs públics a l’empresa privada com a càrrecs executius o membres dels consells d’administració, però és una pràctica que també trobem en l’àmbit local.

A Meliana, Enric Esteve Mollà és portaveu, tinent d’alcalde i regidor d’Hisenda del Partit Popular, a més de president de Lo Rat Penat. La seua trajectòria il•lustra esta manera d’entendre la política i la cosa pública tan estesa entre el PP i que ha portat les institucions on hui es troben.

Com li agrada repetir al portaveu “jo he sigut cap d’administració general de Televisió Valenciana, director general de Patrimoni de la Generalitat, vicepresident de la Diputació, membre del patronat de la Fundació Bancaixa…”. És a dir, des del Pacte del Pollastre del 1995, quan Zaplana (PP) i Lizondo (UV) es repartiren el govern de la Generalitat, el senyor Esteve no ha deixat d’enganxar càrrecs. Primer militava en Unió Valenciana, després ha viscut davall el paraigua dels populars.

El carrusel de càrrecs ha anat parell a l’activitat de l’empresa familiar de papereria, Levante Suministros de Oficina, SL, que tots estos anys ha proveït diferents administracions, especialment l’Ajuntament de València de Rita Barberà.

(Punxa ací per vore l’adjudicació de l’Ajuntament de València a Levante Suministros de Oficina, SL)

Una altra de les fulles de la porta giratòria és la presidència de Lo Rat Penat des del 1996, que sovint li ha servit de lobby de pressió per a garantir-se el favor del poder, la continuïtat en l’administració o l’accés a contractes. En este periple, Esteve sempre ha portat darrere, com a assessors i pagats amb diners públics, càrrecs de l’entitat cultural.

Ara, la contractació per l’Ajuntament de Meliana de José Vicente Navarro, vicepresident de Lo Rat Penat, amb un contracte mensual de servicis de 1.904 € més l’IVA. Este clientelisme li ha permés perpetuar-se al capdavant de l’entitat. Això i les subvencions importants de les institucions governades pels populars. Diners que li han permés editar llibres com La pilota valenciana. Identitat d’Aureli López, presentat a Meliana. Un bon llibre, però d’un cost indecent per als temps que corren. El senyor Esteve deia a l’auditori “no cal que pagueu el llibre, els regalem a l’eixida”. Regalar? Si ja els hem ben pagats amb diners públics!

Al remat, tot queda a casa!

(Article d’opinió publicat el divendres 20 de febrer de 2015 en l’edició de l’Horta de Levante-emv)

Enllaços d’interés:

Levante Suministros SL o la màtria d’Enric Esteve, de Francesc Viadel

La cultura (de la caja y el cajón) del PP, de Baltasar Bueno

Una vegada passat el procés de les #PrimàriesCompromís, han sigut diverses les valoracions que se n’han fet. En ser la primera experiència d’abast –el procés de les eleccions europees ens va servir de banc de proves-, també vull fer la meua reflexió.

Primer que res cal valorar la participació ciutadana. Potser haguera pogut ser major, especialment si per als als llocs més rellevants hi haguera hagut més d’una persona candidata a triar, però trobe que 39.650 persones inscrites i 28.892 participants, el 72,8%, són xifres suficientment representatives i satisfactòries en un procés nou per a nosaltres i per a la tradició política d’este país. #DemocràciaOberta.

Un dels aspectes més debatuts han sigut les famoses reserves de pluralitat. Certament, els canvis en l’ordre final de les llistes respecte del que realment ha votat la gent poden cridar l’atenció i generar certes suspicàcies i controvèrsia. Jo mateix sempre m’he manifestat contrari a les quotes de partits o reserves. Tot i això, entenc que les organitzacions polítiques necessiten el seu temps per a realitzar els processos de canvi de funcionament i de cultura, i este de les primàries és un dels importants. En un altre pla, hi ha la reserva de paritat. Tot i els elements reequilibradors introduïts en el reglament, cal valorar positivament el vot real, amb una presència destacada de dones. També és un indicador que al si de l’organització anem fent bé les coses.

Vist el resultat de les #PrimàriesCompromís, crec que la gent va per davant dels partits que conformen Compromís i ha marcat el camí per on caldria que avançara el projecte. D’una banda ha valorat el bon treball dels diputats i les diputades que hui conformen el Grup Parlamentari Compromís; d’una altra, ha fet una aposta evident per la incorporació de joves amb una vocació clara de transformació i de canvi, molt d’acord amb el context actual i alhora molt necessària. Aquelles persones que se sumen als llocs d’eixida bé tenen una important experiència en la gestió municipal o bé provenen del teixit associatiu del país; en els dos casos, valors afegits. Potser el punt més delicat haja sigut la presència de les diferents sensibilitats. Més enllà dels partits i les reserves de pluralitat, la ciutadania ha demostrat que percep eixes sensibilitats al si de Compromís, valencianisme, esquerra transformadora i ecologisme –i l’ordre no és aleatori, allò que ens diferencia, com volem fer política i l’estima per la terra-, i així ho ha expressat d’una manera espontània –més enllà d’algunes consignes-.

I parlem de consignes. També s’ha generat debat sobre diferents recomanacions de gent i de vot en la part final del procés. És cert que les reserves de pluralitat i de paritat han alimentat la casuística i els diferents moviments. Jo mateix hi he participat, m’he manifestat i he avalat aquelles persones que considerava idònies per al moment polític i social actual. Però també és cert que, per damunt d’això, s’ha imposat la voluntat de la gent. Prop de 30.000 persones ho avalen. De la mateixa manera que, una vegada definides les llistes, la meua convicció i el meu treball seran perquè isquen elegits com més diputades i diputats de Compromís millor. Ho dic també per aquells candidats i aquelles candidates que, després dels resultats, han manifestat una certa decepció. Encara que és obvi, vull recordar també que el projecte i les responsabilitats no s’acaben en estes candidatures.

Vist amb la perspectiva d’un parell de setmanes, estic convençut que hem conformat unes llistes molt potents arreu de tot el territori. Amb una bona campanya –que la farem-, estem més a prop que mai d’assolir els nostres objectius i el veritable #CanviValencià.

(Punxa ací per vore com han quedat les candidatures)

Només passar les eleccions de maig –i també per este ordre- caldria avançar en el model organitzatiu de Compromís per al futur.

#MésCompromís

Un agraïment molt sincer a tota la gent que ha treballat per l’èixt de les #PrimàriesCompromís, i especialment a l’equip de les TIC que ens ha situat a l’avantguarda de la política valenciana.

Estes festes de Nadal es va produir un fet bastant significatiu del que està suposant la política del Partit Popular per als melianers i les melianeres. Concretament, el segon dia de Nadal la consellera d’Educació i portaveu del Consell, María José Català, visitava el betlem de Roca. Res a objectar, el naixement monumental de la família Almela-Pascual mereix la visita. Això sí, el desplegament de Policia Local, Guàrdia Civil i Policia Autonòmica fou realment exagerat per a l’ocasió i una mostra del malbaratament dels recursos públics.

Este fet, que haguera sigut simplement un acte d’aquells propis de les dates nadalenques, va tindre un episodi previ al meu entendre del tot qüestionable, pel que significa. Abans de la visita, la consellera era rebuda a l’Ajuntament pel Partit Popular  –que no per la corporació municipal, ja que, com és habitual en els nostres governants locals, no van informar ni tan sols a la resta dels grups polítics, faltant de nou a les mínimes regles de cortesia i de comportament democràtic-. El PP té un sentit privatiu de les institucions que són del conjunt de la ciutadania. La recepció fou per tal que la consellera d’Educació firmara en el Llibre d’Honor de l’Ajuntament de Meliana.

Però, què ha fet realment per Meliana la consellera per a meréixer este honor? Precisament, María José Català és la titular de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport*, una àrea que té amb Meliana deutes importants pel que fa a infraestructures que no es materialitzen. Per tant, el moment de la firma haguera sigut l’adequat perquè les melianeres i els melianers haguérem rebut la notícia que la Generalitat anava a executar de manera imminent l’aulari nou per a l’IES la Garrigosa, o el moment de presentar el projecte per al nou centre educatiu d’infantil i de primària per a Meliana, atesa la massificació de tots els centres; o d’anunciar l’inici de les obres del pavelló cobert multiusos –hui ni tan sols licitat-, una obra del Pla Confiança del 2009; o, per què no, per a firmar un conveni que garantisca la viabilitat del Conservatori de Meliana.

No fou així. L’alcalde de Meliana, el popular Pedro Cuesta, buscant una altra foto fàcil de les moltes que n’hem vist i de les que ens queden per vore, feia els honors barat a res. Haurem de recordar que, a més, la consellera Català és la causant i la responsable de la supressió del transport escolar de Roca a Meliana -precisament el nucli rural on es troba el betlem motiu de la visita-. Un cost que des del 2012 ha d’assumir l’Ajuntament, és a dir els melianers i les melianeres.

Mai ningú a Meliana ha rebut tant per tant poc. Comença la campanya electoral dels populars per a tractar de vendre un model clarament fracassat.

Article d’opinió publicat en El Periódico de Aquí del divendres 16 de gener de 2015

*Si vols més información sobre els temes que té pendents la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport amb Meliana, pots punxar en els enllaços següents:

Punxa ací per conéixer la situació del sector educatiu a Meliana)

(Punxa ací per conéixer més sobre el pavelló coberts multiusos pendent)

La nit del 28 de novembre de 2013 era l’últim dijous de mes i hi havia ple ordinari de l’Ajuntament de Meliana. En el punt 12 es debatia la moció de Compromís de rebuig al tancament de RTVV i de suport als seus treballadors i treballadores. El senyor Enric Esteve, president de Lo Rat Penat, defensor de les essències pàtries i portaveu del Partit Popular de Meliana, capitanejava el seu grup en contra de l’aprovació de la moció. No res que no hagueren fet ja els parlamentaris i les parlamentàries del Grup Popular de les Corts uns dies abans amb l’aprovació de la llei de liquidació de la ràdio i la televisió públiques. En este mateix ple, fidels al seu fals valencianisme, el PP buidava de contingut el Reglament de Promoció i Ús del Valencià de Meliana.

Per a mi, assessor lingüístic de Televisió Valenciana, fou un ple trist i dolorós; i dens -s’allargà fins passades les 23.00 h-. En acabar, mentre ens reféiem fent un mos en un café de la plaça Major, la gent de Compromís per Meliana valoràvem la desfeta que, per al poble valencià, el PP estava a punt de perpetrar. El 5 de novembre de matí havíem conegut la sentència del Tribunal Superior de Justícia en contra del bunyol d’expedient de regulació d’ocupació que havia deixat 1.000 treballadors i treballadores sense faena –entre ells jo mateix-. El president de la Generalitat, Alberto Fabra, s’afanyava a comparéixer a la vesprada per anunciar la seua decisió de tancar RTVV. Ara ja feia unes setmanes que els professionals i les professionals de la ràdio i la televisió s’havien fet càrrec dels continguts i les emissions, el PP havia perdut el control i la capacitat de manipulació. La gent de Compromís en vam parlar molt de tot plegat.

Arribava a casa entrada la mitjanit i, com féiem molts valencians i moltes valencianes aquells dies, vaig connectar el canal Nou/24 per a seguir les últimes notícies. Els pitjors temors es confirmaven, el tancament era imminent. Se succeïen les imatges de companys i companyes que acudien a les instal•lacions de Burjassot per tal d’accedir a la televisió. No m’ho vaig pensar, vaig avisar Mireia que dormia i pocs minuts després era a la porta amb molta altra gent que cridava per entrar.

Un bon grup ens vam dirigir cap a la porta principal. Enmig de l’aglomeració i el desconcert, un jove del Bloc d’Estudiants Agermanats premia des de dins de la garita de seguretat el botó que obria la tanca d’accés. Hi vam entrar. Alhora que ho feia jo, el diputat de Compromís Fran Ferri, els diputats d’Esquerra Unida Ignacio Blanco i Esther López; i Josep Moreno, diputat del PSPV. Ja dins, s’hi afegia l’aleshores alcalde de Burjassot i hui eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià.

L’objectiu principal, impedir l’accés al control central de qualsevol persona aliena que poguera executar la desconnexió del senyal de televisió. El càmera, company i amic, Vicent Santapau, enregistrava esta acció fins l’últim segon, una acció que s’allargava fins a les 12.19 del divendres 29 de novembre.

Unes hores abans, cap a les 02.00 h, vaig telefonar Rubén Cortés, també assessor lingüístic i bon amic –ens havíem conegut en els anys d’estudi a la facultat-. Era al llit i no en sabia res. Ell havia d’estar allà. A RTVV sempre hi ha hagut bons professionals i gent que, a pesar de les pressions polítiques i laborals, de les persecucions i les manipulacions, sempre ha cregut en una ràdio i una televisió públiques i en valencià. Rubén n’és un. En pocs minuts també hi era, jo dins i ell fora. Ens comunicàvem amb el mòbil buscant la manera que entrara –la Policia Autonòmica i el personal de seguretat controlaven els accessos-. Finalment, el lloc d’entrada va ser per darrere, per les finestres que donen al pati de les antenes. Amb Rubén, el síndic de Compromís a les Corts, Enric Morera, i el diputat del PSPV Juan Soto –jo mateix els ajudava a botar la finestra-. S’hi havien ajuntat tractant d’accedir-hi. Era la nit en què la democràcia entrà per les finestres.

Unes hores després, també la presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol, Beatriz Garrote, accedia a les instal•lacions i al plató corrent i d’amagat. Era la primera volta que ho feia després de set anys del tràgic accident del 2006 que el Partit Popular hui encara vol silenciar.

Sobre els esdeveniments d’aquella nit del 28 al 29 de novembre de 2013 s’ha escrit i s’ha mostrat molt. Esta és una aportació molt personal.

#RTVVtornarà

Enllace tres vídeos ben il·lustradors

http://youtu.be/u9vBPlKXZEk

Estem a punt de finalitzar la legislatura i, encara en el ple extraordinari de dilluns, aprovàvem modificacions al projecte bàsic del pavelló cobert multiusos que ha de completar les instal•lacions esportives de Meliana. Encara queden per davant la redacció del projecte definitiu, la licitació, l’adjudicació i l’inici de les obres.

Tot seria lògic i normal si no fóra perquè en huit anys de govern del Partit Popular a Meliana és el tercer projecte que aprovem i que paguem –més de 200.000 euros- per successives decisions errònies dels populars locals. Primer fou menysprear l’avantprojecte presentat pel govern de BLOC-Compromís el 2006 –elaborat conjuntament pels tècnics municipals i de la Conselleria de Cultura i Esports- per a sol•licitar el Pla d’Instal•lacions Esportives de la Generalitat 2007-2011.

Per a ells no era suficientment bo. L’alcalde actual, Pedro Cuesta, treia pit. Calia fer un megapavelló de més de sis milions d’euros amb piscines cobertes, spa i no sé quantes coses més.

Eren uns altres temps, els temps de la bambolla immobiliària, dels projectes grandiosos. Era l’època del president Camps, l’època del Pla Confiança, quan lligaven els gossos amb llonganisses. El PP tenia l’objectiu de situar València en el mapa del món. Doncs ja ho estem, en el mapa de la corrupció i amb una Generalitat endeutada en més de 30.000 milions d’euros.

Els primers anys de la crisi econòmica aportaven la primera dosi de realitat i s’hagué de canviar el projecte. Després vindrien els despropòstits de l’administració Camps: adjudicació de l’obra amb baixa temerària, més crisi, obres parades, intent de renegociació econòmica a l’alça, fallida de l’empresa, litigis… El resultat, de nou un canvi de projecte i Meliana continuava sense pavelló.

Això sí, entremig finalitzava una legislatura i calia inaugurar alguna cosa, encara que fóra una maqueta. La consellera Trini Miró en va tindre l’honor. Allà vam estar citats tot el teixit associatiu esportiu i la societat civil locals amb envelat, megafonia i àgap. Era març del 2011, dos mesos abans de les eleccions municipals i autonòmiques.

Pel paral•lelisme en el temps i en les formes, esperem que el Partit Popular no tinga ara la temptació de tractar d’enganyar de nou els melianers i les melianeres amb un acte electoralista i una inauguració virtual de cara a les eleccions municipals i autonòmiques que se celebraran d’ací a pocs mesos. Insistisc, Compromís esperem, i exigim, que el PP de Meliana no repetisca de nou l’engany i l’obra comence a executar-se a primers del 2015. No voldríem que este fóra un altre dels temes pendents que, després de dos legislatures de govern popular, haja d’assumir el govern que es conformarà després de les eleccions municipals de maig.

(Article publicat en El Periódico de Aquí el divendres 7 de novembre de 2014)

En maig de 2013 llançava una reflexió sobre la necessitat d’un nou impuls per a la fira del comerç i de l’agricultura de Meliana, Fimel. Era fruit d’un treball en profunditat realitzat pel col•lectiu de Compromís per Meliana en què analitzàvem la trajectòria -quan no deriva- de la fira en els últims anys, més centrada a publicitar la gestió del govern popular que no a una veritable promoció del comerç, dels servicis i de l’agricultura del nostre poble. Ho vam plasmar en un document que vam traslladar al govern del PP i a la Comissió Organitzadora de Fimel.

Recollíem diferents propostes per tal de buscar un format de fira i unes facilitats tendents a fer més atractiva la participació i vincular els visitants amb l’activitat econòmica del municipi. Parlàvem també de la programació d’activitats que, sobretot, han d’estar pensades en el públic que es vol atraure i fidelitzar. Es este punt, plantejàvem una estratègia de promoció prolongada en el temps on l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), especialment la web i les xarxes socials, han de jugar un paper important. Destacàvem la necessitat d’un nivell tècnic i de professionalització majors i uns recursos econòmics suficients.

(Document-proposta de maig de 2013 de Compromís per Meliana per a Fimel)

Si bé per a l’edició del 2013 el govern de Pedro Cuesta no va tindre en consideració esta reflexió, en l’edició del 2014 sí que hem pogut comprovar alguns canvis interessants, al nostre entendre encara insuficients i puntuals. Esperem que la motivació no haja sigut només electoral -la d’enguany ha sigut l’última edició de Fimel abans de les eleccions municipals de maig del 2015-.

La percepció generalitzada ha sigut que enguany la fira ha sigut millor, quant als objectius dels expositors i també des del punt de vista dels visitants. Algunes propostes com ara la fira medieval, el tren turístic o els passejos en carro han sigut un encert. Però hem trobat a faltar una aposta més clara pel que fa a la programació d’activitats, tant les lúdiques, especialment a la nit, com les més orientades a la promoció del comerç i de l’agricultura -un any més la desfilada de moda ha estat penjant d’un fil-. Continuem sense una activitat clara orientada a la restauració tan important al poble -en este sentit la nostra aportació amb la campanya Més Compromís, Més Comerç, Més Restauració ha suposat un modest exemple del que es pot fer-. Cal un major ús de les xarxes socials més enllà de les setmanes prèvies i els dies de la fira.

Compromís sempre hem considerat que Fimel ha de ser la finestra oberta d’un projecte global i ben estructurat de la promoció comercial i agrícola de Meliana dins d’una àrea de Foment Econòmic potent, professionalitzada i ben dotada de recursos econòmics. Continua sent la nostra aposta.

(article publicat en La Veu del País Valencià ( wwww.laveupv.com), el 21 d’octubre de 2014)