Després de tots els processos electorals, Compromís ha assolit l’objectiu principal: consolidar l’espai valencianista, de progrés i ecologista i, alhora, tindre l’oportunitat de continuar governant en la major part de les institucions. Així, estarem presents en el govern de la Generalitat i en el de la Diputació de València, presidirem l’Ajuntament de València i formarem govern en molts ajuntaments, un fet molt destacable. En el cas de les eleccions municipals, a l’àrea metropolitana de València Compromís ha aconseguit 177.640 vots, un 17,65% del total, que suposa 188 regidors i regidores. Una garantia per a continuar situant les persones en el centre de l’acció política, per a preservar el territori i desplegar polítiques mediambientals decidides contra el canvi climàtic, i fer-ho en clau valenciana.

Tot i això, també és cert que, en general, el partit socialista ha rendibilitzat més l’acció de govern i ha aprofitat la inèrcia/tendència electoral favorable que va començar amb les eleccions generals. Però precisament la singularitat valenciana, amb la presència sòlida de Compromís, obliga i permet reeditar experiències que s’han demostrat positives per a la societat valenciana, com ara el govern del Botànic, el govern de la Nau, o nombrosos acords de govern municipals. De la mateixa manera que en el 2015 les diferents forces progressistes valencianes van fer un exercici de responsabilitat amb el poble valencià, també ara caldrà estar encertats per a no cometre errors que faciliten el camí i el discurs d’un Partit Popular en descomposició.

En el cas de l’Horta Nord, la conurbació que conformem Meliana, Foios i Albalat dels Sorells, municipis que vam elaborar conjuntament l’estratègia europea Viu-Ho, de desenrotllament urbà, sostenible i integral, Compromís ha sigut de nou la força més votada per a revalidar les alcaldies, i ara, amb quatre anys més per davant, aquest espai enmig de l’horta esdevé una oportunitat per a consolidar una manera de fer política.

Finalment, un altre dels aspectes que s’ha evidenciat després d’aquest període electoral és el fracàs de la política de la crispació, del conflicte i dels atacs personals permanents de què el Partit Popular ha fet bandera durant tota la legislatura, tant Isabel Bonig des de les Corts Valencianes, com en les mostres d’acarnissament amb Joan Ribó i el seu equip a la ciutat de València, o l’actitud de molts dels seus portaveus i de les seus portaveus als ajuntaments. Pedro Cuesta, cap de llista del PP de Meliana, n’és un exemple evident i ara ha rebut un bany de realitat amb una pèrdua important de vots. En política no val tot i els errors es paguen.

El 2015, Compromís vam accedir amb valentia a governar les institucions valencianes i ara, en els pròxims quatre anys, tenim l’oportunitat de fer imparables les polítiques del canvi valencià.