El mosaic Nolla és un paviment que va assolir el seu esplendor des de final del segle XIX fins a mitjan segle XX. Va estar de moda a l’època i es va utilitzar a la major part de les zones d’expansió de poder adquisitiu -les eixamples i les cases burgeses-, i també en espais i edificis públics de moltes de les ciutats de l’Estat espanyol; i amb un repercussió molt important a Europa i Amèrica, i també a països del Carib i del Pacífic.

Al nostre entorn immediat, a molts pobles de l’Horta i la ciutat de València, la presència és molt destacada. Concretament a Meliana, el mosaic ocupa un lloc rellevant en nombroses cases i edificis del poble construïts precisament a l’època, molt especialment en les tres primeres dècades del segle XX.

Els màxims exponents d’este llegat són la fàbrica originària al mateix barri de Nolla, al camí del Barranquet i enmig de l’horta -hui una multinacional del ram elèctric-; i l’anomenat Palauet de Nolla, l’edifici annex a la fàbrica que, construït sobre la base d’una alqueria important del segle XVII, es va transformar per a funcionar com una precursora ‘showroom’, o mostrari .

El cas del palauet va viure un procés d’abandó i decadència a partir dels anys seixanta del segle passat i, després d’alguns intents previs, ha sigut en els últims 15 anys que s’ha pogut traçar un full de ruta viable per a la recuperació d’este edifici patrimonial.

Ara, després d’una fase costosa de consolidació de l’immoble, és el moment de programar les actuacions de rehabilitació interior, especialment els nombrosos i variats paviments Nolla. Amb este objectiu, serà important definir els usos futurs que haurà de tindre este espai tan emblemàtic. Una tasca que l’Ajuntament vol realitzar comptant amb la participació de la ciutadania, amb experiències com les del cap de setmana passat amb la celebració de l’Open Palauet Nolla o el Palaet Nolla en Obert, que han sigut tot un èxit i que marquen una nova etapa. Una etapa en què l’edifici començarà a formar part de la vida social del poble tot adaptant-se a les diferents etapes del procés de rehabilitació.

Si fins ara els primers passos de recuperació s’han realitzat bàsicament amb l’esforç pressupostari de l’Ajuntament i les subvencions de la Diputació, amb alguna aportació privada inicial -fet que ha obligat a un ritme més lent-, ens trobem davant el repte d’aprofitar altres vies de finançament que ens permeten avançar més ràpidament. En este sentit, enguany hem incorporat per primera volta la Generalitat per mitjà de la Conselleria de Cultura, però el veritable repte serà aconseguir finançament europeu d’algun dels diferents programes impulsats per la Unió Europea. Ara mateix, l’Ajuntament ja en preveu dos. Un, l’estratègia ViuHo de desenrotllament urbà sostenible i integrat (DUSI), conjuntament amb els ajuntaments de Foios i Albalat dels Sorells, que té oberta la tercera convocaròria. I, acabat de presentar, el Pla Operatiu Local FEDER impulsat per la Generalitat per a projectes de recuperació patrimonial amb projecció turística.

Finalment, cal aconseguir també la implicació i el cofinançament del teixit empresarial, econòmic i productiu de Meliana. Un àmbit en què el govern municipal ja tenim diferents idees per tal de fomentar la col·laboració i la participació conjunta en este projecte col·lectiu de Meliana. S’obri, per tant, un temps nou per al patrimoni Nolla i el seu Palauet, un repte encoratjador.

(Article d’opinió publicat en El Periódico de Aquí el divendres, 27 d’octubre de 2017)