Estos dies es firmava l’acord a tres bandes, Generalitat, Ajuntament de València i Diputació, per a restablir el servici d’autobusos de l’EMT a diversos pobles. Un servici que fou suprimit el 2012 pel govern de Rita Barberà en no satisfer els municipis les demandes econòmiques de l’Ajuntament de València. Un servici que ara es reclamava al govern de progrés encapçalat per Joan Ribó. El debat de fons real és que l’àrea metropolitana mai ha tingut una autoritat per a coordinar, planificar i finançar el transport del milió i mig de persones que hi vivim, ni tan sols el fallit Consell Metropolità de l’Horta, suprimit l’any 1999 i que mai va tindre competències reals en transport.
Des de l’oposició, i ara des dels governs del canvi, sempre hem tingut clar que la solució és l’Autoritat Metropolitana del Transport. Especialment perquè és la via d’accés al contracte programa i al finançament dels pressupostos de l’Estat. Amb eixa convicció vam respondre a la crida de la Generalitat per a la firma de la declaració institucional de creació de la dita autoritat. I, amb eixa convicció, Compromís estem impulsant als ajuntaments l’aprovació de mocions que ratifiquen eixe convenciment i la seua creació com més prompte millor. I ho fem des de la lleialtat institucional i l’esperit de col·laboració amb el govern de l’Acord del Botànic.
Tots els municipis tenim problemes de mobilitat i de transport històrics, en alguns casos amb infraestructures de fa més de 120 anys que al llarg del temps només han tingut alguna millora puntual, però que no han resolt el problema ni s’han adequat a una realitat urbanística canviant i a les necessitats de mobilitat actuals. Des de l’Horta Nord no entenguérem al seu dia per què la línia 3 del metro es va projectar només fins a l’estació del Palmaret d’Alboraia, per exemple, i es va desaprofitar l’ocasió de modernitzar la línia i preparar-la per a donar el servici que hui necessitem. Decisions que vint anys després encara patim.
Per això, des de Compromís hem observat l’actitud d’alguns alcaldes de l’àrea metropolitana com un autèntic vodevil. Si la solució real estava identificada, si el camí i l’obligació estaven assumits en l’Acord del Botànic, si tots els actors estaven definits en la declaració institucional, la solució transitòria també era evident, l’acord assolit estos dies. Era qüestió de centrar el debat i els contactes on calia. Per tant, quina era la finalitat de les actituds d’estos alcaldes i alcaldesses, de les seues reaccions aïrades, de les declaracions vehements, de les plantades institucionals, de les amenaces a col·lapsar el centre de València en plenes Falles? Només poden ser-ne dos, l’intent polític de desgastar amb titulars mediàtics l’alcaldia de València de Compromís o, pitjor encara, desgastar el govern de la Generalitat que té les competències en transport. En qualsevol dels casos, actituds allunyades de l’esperit de l’Acord del Botànic.
(Article publicat en Levante-emv el divendres, 22 d’abril de 2016)