La nit del 28 de novembre de 2013 era l’últim dijous de mes i hi havia ple ordinari de l’Ajuntament de Meliana. En el punt 12 es debatia la moció de Compromís de rebuig al tancament de RTVV i de suport als seus treballadors i treballadores. El senyor Enric Esteve, president de Lo Rat Penat, defensor de les essències pàtries i portaveu del Partit Popular de Meliana, capitanejava el seu grup en contra de l’aprovació de la moció. No res que no hagueren fet ja els parlamentaris i les parlamentàries del Grup Popular de les Corts uns dies abans amb l’aprovació de la llei de liquidació de la ràdio i la televisió públiques. En este mateix ple, fidels al seu fals valencianisme, el PP buidava de contingut el Reglament de Promoció i Ús del Valencià de Meliana.

Per a mi, assessor lingüístic de Televisió Valenciana, fou un ple trist i dolorós; i dens -s’allargà fins passades les 23.00 h-. En acabar, mentre ens reféiem fent un mos en un café de la plaça Major, la gent de Compromís per Meliana valoràvem la desfeta que, per al poble valencià, el PP estava a punt de perpetrar. El 5 de novembre de matí havíem conegut la sentència del Tribunal Superior de Justícia en contra del bunyol d’expedient de regulació d’ocupació que havia deixat 1.000 treballadors i treballadores sense faena –entre ells jo mateix-. El president de la Generalitat, Alberto Fabra, s’afanyava a comparéixer a la vesprada per anunciar la seua decisió de tancar RTVV. Ara ja feia unes setmanes que els professionals i les professionals de la ràdio i la televisió s’havien fet càrrec dels continguts i les emissions, el PP havia perdut el control i la capacitat de manipulació. La gent de Compromís en vam parlar molt de tot plegat.

Arribava a casa entrada la mitjanit i, com féiem molts valencians i moltes valencianes aquells dies, vaig connectar el canal Nou/24 per a seguir les últimes notícies. Els pitjors temors es confirmaven, el tancament era imminent. Se succeïen les imatges de companys i companyes que acudien a les instal•lacions de Burjassot per tal d’accedir a la televisió. No m’ho vaig pensar, vaig avisar Mireia que dormia i pocs minuts després era a la porta amb molta altra gent que cridava per entrar.

Un bon grup ens vam dirigir cap a la porta principal. Enmig de l’aglomeració i el desconcert, un jove del Bloc d’Estudiants Agermanats premia des de dins de la garita de seguretat el botó que obria la tanca d’accés. Hi vam entrar. Alhora que ho feia jo, el diputat de Compromís Fran Ferri, els diputats d’Esquerra Unida Ignacio Blanco i Esther López; i Josep Moreno, diputat del PSPV. Ja dins, s’hi afegia l’aleshores alcalde de Burjassot i hui eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià.

L’objectiu principal, impedir l’accés al control central de qualsevol persona aliena que poguera executar la desconnexió del senyal de televisió. El càmera, company i amic, Vicent Santapau, enregistrava esta acció fins l’últim segon, una acció que s’allargava fins a les 12.19 del divendres 29 de novembre.

Unes hores abans, cap a les 02.00 h, vaig telefonar Rubén Cortés, també assessor lingüístic i bon amic –ens havíem conegut en els anys d’estudi a la facultat-. Era al llit i no en sabia res. Ell havia d’estar allà. A RTVV sempre hi ha hagut bons professionals i gent que, a pesar de les pressions polítiques i laborals, de les persecucions i les manipulacions, sempre ha cregut en una ràdio i una televisió públiques i en valencià. Rubén n’és un. En pocs minuts també hi era, jo dins i ell fora. Ens comunicàvem amb el mòbil buscant la manera que entrara –la Policia Autonòmica i el personal de seguretat controlaven els accessos-. Finalment, el lloc d’entrada va ser per darrere, per les finestres que donen al pati de les antenes. Amb Rubén, el síndic de Compromís a les Corts, Enric Morera, i el diputat del PSPV Juan Soto –jo mateix els ajudava a botar la finestra-. S’hi havien ajuntat tractant d’accedir-hi. Era la nit en què la democràcia entrà per les finestres.

Unes hores després, també la presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol, Beatriz Garrote, accedia a les instal•lacions i al plató corrent i d’amagat. Era la primera volta que ho feia després de set anys del tràgic accident del 2006 que el Partit Popular hui encara vol silenciar.

Sobre els esdeveniments d’aquella nit del 28 al 29 de novembre de 2013 s’ha escrit i s’ha mostrat molt. Esta és una aportació molt personal.

#RTVVtornarà

Enllace tres vídeos ben il·lustradors

http://youtu.be/u9vBPlKXZEk

Estem a punt de finalitzar la legislatura i, encara en el ple extraordinari de dilluns, aprovàvem modificacions al projecte bàsic del pavelló cobert multiusos que ha de completar les instal•lacions esportives de Meliana. Encara queden per davant la redacció del projecte definitiu, la licitació, l’adjudicació i l’inici de les obres.

Tot seria lògic i normal si no fóra perquè en huit anys de govern del Partit Popular a Meliana és el tercer projecte que aprovem i que paguem –més de 200.000 euros- per successives decisions errònies dels populars locals. Primer fou menysprear l’avantprojecte presentat pel govern de BLOC-Compromís el 2006 –elaborat conjuntament pels tècnics municipals i de la Conselleria de Cultura i Esports- per a sol•licitar el Pla d’Instal•lacions Esportives de la Generalitat 2007-2011.

Per a ells no era suficientment bo. L’alcalde actual, Pedro Cuesta, treia pit. Calia fer un megapavelló de més de sis milions d’euros amb piscines cobertes, spa i no sé quantes coses més.

Eren uns altres temps, els temps de la bambolla immobiliària, dels projectes grandiosos. Era l’època del president Camps, l’època del Pla Confiança, quan lligaven els gossos amb llonganisses. El PP tenia l’objectiu de situar València en el mapa del món. Doncs ja ho estem, en el mapa de la corrupció i amb una Generalitat endeutada en més de 30.000 milions d’euros.

Els primers anys de la crisi econòmica aportaven la primera dosi de realitat i s’hagué de canviar el projecte. Després vindrien els despropòstits de l’administració Camps: adjudicació de l’obra amb baixa temerària, més crisi, obres parades, intent de renegociació econòmica a l’alça, fallida de l’empresa, litigis… El resultat, de nou un canvi de projecte i Meliana continuava sense pavelló.

Això sí, entremig finalitzava una legislatura i calia inaugurar alguna cosa, encara que fóra una maqueta. La consellera Trini Miró en va tindre l’honor. Allà vam estar citats tot el teixit associatiu esportiu i la societat civil locals amb envelat, megafonia i àgap. Era març del 2011, dos mesos abans de les eleccions municipals i autonòmiques.

Pel paral•lelisme en el temps i en les formes, esperem que el Partit Popular no tinga ara la temptació de tractar d’enganyar de nou els melianers i les melianeres amb un acte electoralista i una inauguració virtual de cara a les eleccions municipals i autonòmiques que se celebraran d’ací a pocs mesos. Insistisc, Compromís esperem, i exigim, que el PP de Meliana no repetisca de nou l’engany i l’obra comence a executar-se a primers del 2015. No voldríem que este fóra un altre dels temes pendents que, després de dos legislatures de govern popular, haja d’assumir el govern que es conformarà després de les eleccions municipals de maig.

(Article publicat en El Periódico de Aquí el divendres 7 de novembre de 2014)