#ViuHo, una estratègia de futur

Des de l’arribada dels governs del #CanviValencià, l’aposta pels diferents programes europeus ha esdevingut central en la política local. Conscients d’això, hui les diferents administracions valencianes s’han dotat d’oficines i de personal especialitzat per a impulsar estos projectes, que han crescut de forma notòria. És en este context que cal emmarcar l’estratègia #ViuHo, de desenrotllament urbà, sostenible i integrador. Una estratègia comuna dels ajuntaments de Meliana, Foios i Albalat dels Sorells per a impulsar línies d’actuació comunes que ens permeten assolir els objectius que Europa ha marcat pel que fa a l’ús i l’abast de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), l’eficiència energètica i l’ús de les energies renovables per a reduir les emissions de carboni, la mobilitat i l’accessibilitat, l’equilibri amb l’entorn mediambiental -en el nostre cas l’espai singular de l’horta-, i la igualtat d’oportunitats.

Hem presentat este projecte a la segona convocatòria #DUSI de fons #FEDER, de la mateixa manera que ho han fet altres 34 municipis o grups de municipis de les comarques valencianes. Només cinc han sigut seleccionats (Elx, Alcoi, Calp, Onda i Almassora), però la valoració que ha rebut #ViuHo per la comissió ha sigut molt positiva i ens convida a millorar el document per a una tercera convocatòria.

Independentment d’això, #ViuHo ja ha esdevingut un document de referència, de coordinació d’accions i de projectes dels tres municipis, en la mesura que conformem una conurbació -un continu urbà-, tenim una realitat territorial, socioeconòmica i cultural semblant, i abastem una població de més de 21.000 persones. En este sentit, s’ha impulsat la millora del carril bici València-Puçol en el tram Albalat-Meliana. Un eix que, amb el carril bici del camí de la Mar de Meliana, conforma el primer dels trajectes dins del projecte de Camins a la mar de la Diputació. S’està treballant de manera conjunta per a la ubicació d’un centre de dia per a la gent gran i s’estan fent ja els contactes perquè els diferents polígons industrials i de servicis dels tres pobles puguen treballar en xarxa. Les tres localitats han implantat l’aplicació Línia Verda per a mòbil i el Ban2.0 per WhatsApp. Albalat dels Sorells ha iniciat l’experiència pilot de la incorporació de vehicles elèctrics municipals amb punts de càrrega a què ens afegirem els altres dos municipis. A més, estem parlant de compartir servicis com ara l’oficina de consum o temes relacionats amb la cultura i l’esport. També hem presentat un altre projecte europeu de regeneració ambiental, en este cas per al programa Horitzó2020, que també ha sigut ben valorat a pesar de no haver sigut seleccionat.

El futur hui passa per la col·laboració i la planificació entre municipis i per l’elaboració de projectes europeus que ens permeten avançar més de pressa en la consecució d’uns objectius comuns.

La perversió d’un austericidi irresponsable

Amb la Llei 2/2012, d’Estabilitat Pressupostària i Estabilitat Financera, el govern popular de Rajoy i Montoro establia un marc normatiu molt restrictiu a les diferents administracions, però especialment als ajuntaments. No només declarava impropis molts dels servicis que els ajuntaments estaven oferint -per cert una part de la norma hui ja invalidada pel mateix Tribunal Constitucional-, sinó que els obligava a externalitzar i privatitzar molts altres per la impossibilitat de fer noves contractacions públiques de personal. Tot acompanyat d’un augment de la pressió impositiva, especialment en l’IBI. La finalitat, aprimar l’administració fins a límits excessius i prioritzar que tot l’estalvi obtingut es destinara a reduir el deute amb els bancs, els grans beneficiats. I, per descomptat, amb l’amença de la intervenció de l’Estat.

El resultat després d’uns anys d’este austericidi aplicat a les administracions locals són la desaparició, la reducció o la deterioració de servicis, que sovint s’han de suplir amb imaginació i sobreesforç; unes plantilles reduïdes i envellides per la impossibilitat de cobrir les vacants; uns estalvis que majoritàriament se n’han anat -i se’n van- als bancs, bé a reduir el deute o bé a engrossir uns comptes de què els ajuntaments no poden disposar però els bancs sí. I, en el millor dels casos, part dels diners s’han pogut destinar a allò que han anomenat inversions financerament sostenibles. És a dir, de manteniment, res d’obra nova.

Hui, només el fet d’incorporar als pressupostos municipals diners líquids que l’Ajuntament té als bancs, com ara el romanent de tresoreria, el patrimoni municipal del sòl o altres inversions afectades, genera inestabilitat pressupostària, l’incompliment de la perversa regla de gasto i l’obligació d’aprovar un pla economicofinancer tutelat de nou per l’Estat. Això és un fre absolut a les polítiques municipals, als servicis envers la ciutadania, a la rehabilitació dels espais urbans o a la consecució dels objectius estratègics de la Unió Europea. Això no és democràtic, en ser un abús del poder de l’Estat en contra de l’autonomia local.

 

L’Ajuntament de Meliana hem liquidat l’exercici 2016 amb 620.002,79 € de superàvit i un romanent de tresoreria d’1.779.523,47 €. Però si mirem algunes xifres que estem coneixent estos dies, el superàvit de l’Ajuntament de València ha sigut de 42 milions d’euros i el de la Diputació de València de 33,7 milions. No són excepcions, és la realitat de la major part de les entitats locals. Una quantitat ingent d’euros que hui estan als bancs i no es destinen a fer inversions, a millorar els servicis i, sobretot, a generar ocupació. Un aspecte que no s’entén amb 3.750.876 persones sense faena a tot l’Estat al final de febrer.

Diu el Govern que el 31 de març aprovaran els comptes de l’Estat per al 2017, document on es concreten estes normes econòmiques. Sense cap mena de dubte, hi ha d’haver un punt d’infexió important que revertisca esta política de l’austericidi que està llastant les respostes públiques dels ajuntaments a la ciutadania. Si no és així, el govern popular estarà atemptant de nou contra els interessos i el benestar de la ciutadania.

(Article d’opinió publicat en El Periódico de Aquí del divendres 24 de març de 2017)

Govern del Botànic, primer les persones

Sembla una obvietat que un govern haja de posar l’èmfasi en el fet que la seua prioritat són les persones i el benestar col·lectiu. La història recent dels valencians i les valencianes ens ha demostrat que la gent i el partit que ens ha governat durant anys fins i tot poden arribar a ignorar una obvietat. Ho hem patit amb els governs populars on les prioritats van esdevenir la perpetuació en el poder, l’enriquiment d’uns pocs, la corrupció, el malbaratament dels recursos públics, les retallades en drets i servicis i la privatització d’allò públic. Tot este despropòsit va donar impuls a una alternativa de govern, Compromís, amb un objectiu clau representat pel lema #RescatemPersones. Un objectiu compartit pel conjunt de les forces progressistes dins de l’Acord del Botànic.

Després d’any i mig, són diversos els aspectes que exemplifiquen el canvi de rumb al si de les institucions valencianes, que han posat les persones al centre de l’acció política. D’entre tots ells, jo em centraré en dos en què participem els ajuntaments i que representen clarament el canvi valencià. I ho faré des de la realitat de Meliana.

La primera de les accions ha sigut el programa Xarxa Llibres impulsat per la Conselleria d’Educació. La seua finalitat, crear als diferents centres educatius bancs de llibres que garantisquen a la comunitat educativa l’accés generalitzat i gratuït als llibres de text, amb els beneficis socials i pedagògics que això comporta. Per fer-ho realitat, s’ha fet una gran esforç per part de la Generalitat, les diputacions, els ajuntaments i els centres educatius. En el cas de Meliana, s’hi han acollit 842 estudiants i ha tingut un cost total de 122.774,47 €.

D’altra banda, en els pressupostos de la Generalitat del 2017, per primera volta, apareixen partides nominals assignades a Meliana per a garantir els diferents programes dels servicis socials gestionats per l’Ajuntament. Concretament per a l’equip base del departament, la dependència, l’atenció a les persones amb diversitat funcional, el servici d’atenció a menors (SEAFI) i l’agència AMICS d’atenció a les persones migrants. En total, 267.830 €, un increment considerable per a garantir uns servicis bàsics i essencials per a la vida del municipi. La realitat és que al 2014, l’últim any complet de govern del PP, Meliana va rebre per estos cinc programes 125.093 €. Estem parlant d’un increment de 142.000 € per a reforçar la plantilla i les accions en este àmbit.

Dos programes pensats perquè els recursos públics arriben directament a les persones. En els dos casos, l’actitud dels populars de Meliana ha sigut la mateixa: la gresca, l’alarmisme, la nul·la col·laboració i la crítica gratuïtat. Molt probablement, perquè estan ben lluny de les polítiques públiques en favor de les persones, com ja han demostrat.

(Article d’opinió publicat en El Períódico de Aquí del divendres 10 de febrer de 2017)

Una política fiscal per a la ciutadania

Arran de la Llei Orgànica 2/2012, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera aprovada pel govern de Rajoy, la gestió pressupostària dels ajuntaments ha esdevingut un maldecap, un veritable joc de malabars i d’arquitectura econòmica. L’estabilitat pressupostària, el control del deute, la regla de gasto i les succesives lleis d’acompanyament dels pressupostos generals de l’Estat limiten en extrem l’acció política i la gestió municipal en favor de la gent. Això exigix dels governs locals un veritable exercici d’imaginació i una capacitat d’anàlisi i d’acció importants, que no estalvien dificultats i algun conflicte, especialment en la gestió del capítol I del personal de l’Ajuntament.

pressupost-municipal

És difíl d’explicar a la ciutadania que, amb un Ajuntament sanejat pràcticament des de sempre com el de Meliana, amb un deute molt baix des de fa dècades, o inexistent com ara, en estabilitat pressupostària i amb un romanent de tresoreria positiu, les directrius del ministre Montoro continuen sent les limitacions severes.

A pesar d’eixe context hostil imposat pel govern del PP, que va suposar al seu dia les nombroses retallades econòmiques i de servicis que hui encara patim, els governs del canvi estem apostant per una política fiscal responsable, planificada, equilibrada i sempre pensant en les persones, més enllà del rèdit estrictament electoral que habitualment ha preocupat i hja mogut els populars en un afany de perpetuar-se en el poder.

retallades

Així, durant els governs del PP a Meliana vam vore com la seua prioritat va ser mantindre una pressió fiscal alta en els pitjors anys de la crisi, que va arribar a les puntes més altes en els anys 2013 i 2014. Una política que, amb les limitacions i les retallades, generava uns superàvits que, sorprenentment, no es destinaven a polítiques actives per a pal·liar els efectes perversos de la crisi econòmica entre els sectors més vulnerables, sinó a pagar als bancs i a reduir el deute.

taxes

Una política fiscal que, a més, en un exercici d’irresponsabilitat i totalment electoralista de l’exalcalde popular, el senyor Cuesta, va provocar la desestabilització de la regla de gasto per al 2015 amb una reducció dràstica dels ingressos precisament en un any electoral en què els populars van gastar més que altres anys, un fet que estem pagant els gestors actuals amb la immobilització, per exemple, de 100.000 € que enguany no ens podrem gastar en inversions.

Conscients del marc hostil que ens imposa Madrid i la mala gestió econòmica dels nostres antecessors, el govern actual optem per una fiscalitat planificada, que pondere la pressió impositiva sobre els veïns i les veïnes, que no altere l’equilibri entre ingressos i despeses i que ens permeta complir, mentre el govern de l’Estat la mantinga, una regla de gasto perversa que no permet als ajuntaments gastar més que l’any anterior llevat d’una txa de variació que, per al 2017, se situarà en el 2,20%.

Amb trellat i responsabilitat, governem per a les persones i per a portar endavant un projecte de poble il·lusionador i de futur.

(Article d’opinió publicat en El Periódico de Aquí del divendres 28 d’octubre de 2016)

L’horta, una oportunitat

Des de l’arribada del govern del canvi valencià plasmat en l’Acord del Botànic, un dels eixos centrals de l’acció de govern és un nou model territorial per a les nostres comarques basat en l’ordenació, la planificació, la sostenibilitat i la preservació. L’equip del mestissatge polític de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, encapçalat per la consellera Salvador, ha començat a definir un discurs sòlid, clar i nítid. És en este context que l’espai de l’horta de València esdevé protagonista i centre de l’acció política. Així, ara mateix i després de la seua presentació, es troba en procés de participació pública el Pla d’Acció Territorial de l’Horta.

pathorta2gContràriament a la visió del Partit Popular que sempre ha vist l’horta com un immens solar per a especular, Compromís l’hem vista com una oportunitat econòmica, social i ambiental. Econòmica, perquè l’horta és un terra amb una qualitat i un valor agraris únics, amb un mercat de més d’un milió i mig de persones al seu voltant, i dóna faena a molta gent. Social, perquè és l’espai singular que ens caracteritza com a comarca i una de les nostres senyes d’identitat. I ambiental, perquè l’horta també és el pulmó i el verger d’esta zona. Hui, amb totes les administracions implicades treballant en esta línia, tenim la responsabilitat i el compromís de fer possible un nou model territorial que considere i preserve el valor de l’horta.

pladelhortaA Meliana, ja ens hem posat mans a la faena. La Regidoria d’Agricultura ha deixat de ser merament decorativa, com passava amb el Partit Popular, i ha esdevingut una àrea d’acció del nou govern. El Consell Agrari ha començat a tindre una dinàmica de treball, de debat i de proposta per a impulsar el sector al municipi. Es col·labora amb les organitzacions professionals agràries i s’ha impulsat un pla de formació per a la gent vinculada al camp.

Hem creat la marca Productes de l’Horta de Meliana que inclou productors, punts de venda, locals de restauració i espais de consum, amb més de 35 adhesions. Una iniciativa que ha tingut molt bona acollida entre la ciutadania, i que també recull el PAT de l’Horta, que pretén fomentar la difusió i el consum dels productes de proximitat i de qualitat que es cultiven i es produïxen a l’horta, al costat de les nostres cases i pobles.

Fimel2016 Així, enguany, l’edició que farà dèsset de la Fira Agrícola i Comercial de Meliana (FIMEL), que celebrarem del 23 al 25 de setembre, tindrà com a protagonista l’horta i tota l’activitat econòmica, comercial i social que genera. És per això que, amb la col·laboració de la Denominació d’Origen, s’ha treballat també per incorporar-hi la 1a Fira de la Xufa de València, un dels productes principals i singulars d’esta zona de l’horta.

A Meliana, ja treballem per aprofitar les oportunitats que ens oferix l’horta.

Article d’opinió publicat en El Periódico de Aquí del divendres 29 de juliol de 2016

Meliana participa

Un dels objectius d’esta legislatura és créixer en participació ciutadana i transparència. És un mandat de la ciutadania, que vol saber i conéixer com es gestiona la cosa pública i hi vol incidir més enllà del vot cada quatre anys. Després d’un any del nou govern, a Meliana ja en podem fer un primer balanç que ens ha de marcar el camí per a continuar aprofundint-hi.

El primer àmbit on calia incidir era en la participació mateix de les regidores i els regidors elegits per la ciutadania. Així, al nostre Ajuntament hem recuperat la celebració dels plens ordinaris cada mes, fet que permet més exposició i més fiscalització de la gestió del govern, major acció política dels diferents grups per mitjà de les mocions, i un seguiment continuat dels veïns i de les veïnes del poble en el torn de precs i preguntes que s’obri en finalitzar cada sessió de ple. Unes sessions que, a més, es poden seguir també amb posterioritat des de la pàgina web municipal, perquè des de l’inici d’esta legislatura els plens es graven en vídeo.

Ple

Un treball que ara es complementa amb la convocatòria tots els mesos de les diferents comissions informatives constituïdes, on cada regidor i regidora dóna informació detallada de la seua gestió.

Pel que fa a la ciutadania, s’han incrementat els canals de comunicació. Primer que res, garantint l’accessibilitat i la proximitat a l’alcalde i al conjunt de l’equip de govern.  Les xarxes socials tenen ara un major dinamisme, s’ha ampliat la informació de l’APP de l’Ajuntament de Meliana i s’ha remodelat la web, www.meliana.es, que ara és més visual, més accessible, amb més informació i incorpora el portal de transparència. D’altra banda, els ciutadans i les ciutadanes poden comunicar qualsevol incidència en la via pública per mitjà d’una aplicació fàcil i ràpida, des del telèfon mòbil o per la plataforma www.liniaverdameliana.es

Web2502163LíniaVerda

Durant els mesos d’abril i maig hem fet un pas més amb la celebració de les primeres assemblees participatives, espais de trobada entre el govern municipal i els veïns i les  veïnes -en esta primera roda un centenar-, que en les quatre sessions que s’han celebrat s’han acostat per conéixer i exposar una seixantena de temes diferents.

Assemblea CARTELL

Ara, ja estem treballant en les pròximes iniciatives de participació, que estaran vinculades a l’elaboració i l’execució dels pressupostos municipals. Així, en passar l’estiu obrirem processos perquè la ciutadania de Meliana es pronuncie, per exemple, respecte d’algunes de les inversions que s’inclouran en els pressupostos del 2017, o la destinació dels ingressos procedents de la separació dels residus sòlids urbans i el reciclatge. I es continuarà amb el contacte directe de les assemblees. #MelianaParticipa és ja una línia de treball constant dins de la gestió del nostre Ajuntament.

Article d’opinió publicat el divendres 3 de juny de 2016 en El Períódico de Aquí

Un país per construir

UnPaísPerConstruir

Des de l’Acord del Botànic i la constitució del govern del canvi valencià, hem constatat com, després d’anys de govern popular en què el creixement s’ha basat en un model clarament especulatiu, en grans inversions i infraestructures poc o gens productives, en el malbaratament dels recursos públics, en el desmantellament del sector públic i en l’augment de les desigualtats socials, els valencians i les valencianes tenim un país per construir.

Acord

Així, des de les institucions, els nous governs tenim grans reptes plantejats que ja van prenent forma. A Meliana i a l’Horta, amb projectes com ara el plans d’acció territorial del litoral i de l’horta, l’anell verd metropolità, el pla d’infraestructures educatives, el programa d’ocupació Avalem Joves, el pla contra la pobresa energètica o les noves polítiques socials. I, sobretot, el repte d’un finançament i unes inversions territorialitzades des de l’Estat que facen justícia al poble valencià.

Compromís formem part d’eixos governs de construcció i, dins de Compromís, el valencianisme polític que representa el BLOC tenim ara la responsabilitat d’enfortir el projecte i de consolidar el procés de transformació social, econonòmica, ambiental i territorial, i cultural que necessita este país.

I eixe és el sentit del pròxim congrés del BLOC, aportar tot el nostre capital humà i polític a un país que avança. I ho fem des de la força de trobar-nos en el millor moment del valencianisme polític. Amb més militància que mai -al Congrés participarem més de dos mil persones-; amb més presència institucional que mai -hi serem representants de tots els àmbits de decisió política, des dels ajuntaments, les diputacions, el Congrés i, especialment, les Corts i el Consell-. Amb una implantació territorial i amb una organització més potent que mai -hi serem presents totes les veus de nord a sud del país-.

Congrés

Per a un militant de base amb una llarga trajectòria de treball municipalista i comarcal que s’iniciava amb la campanya del 1987, que ha ocupat llocs de responsabilitat orgànica i institucional fins a la responsabilitat actual en una alcaldia com la de Meliana; en un col·lectiu traidicionalment i majoritàriament del Bloc, amb un esperit crític i alhora constructiu molt marcat, viure el que hem viscut en les últimes cites electorals és molt i molt satisfactori: arribar a ser en totes elles la força electoral amb més suport de la ciutadania del nostre poble.

Enric-Àgueda

Per això cal reconéixer el treball de les persones que en els últims quatre anys ho han fet possible. Els qui ja hi eren, com Enric Morera, i els que s’hi van sumar per projectar el valencianisme polític als nivells de presència social i pes polític que tenim hui, com ara Àgueda Micó. Per això la meua aposta pel al IV Congrés del BLOC és una dona valenta amb una formació política de primer ordre; amb una trajectòria com la meua, de compromís i de treball des de la base, des del municipalisme i les comarques, que ha sabut pilotar l’organització en uns contextos nous molt engrescadors, però alhora difícils i complicats. Una dona que suma, fa equip i no defuig les responsabilitats.

(Article publicat en El Periódico de Aquí del divendres 22 d’abril de 2016)

L’Autoritat de Transport sempre ha sigut la solució

AcordATres

Estos dies es firmava l’acord a tres bandes, Generalitat, Ajuntament de València i Diputació, per a restablir el servici d’autobusos de l’EMT a diversos pobles. Un servici que fou suprimit el 2012 pel govern de Rita Barberà en no satisfer els municipis les demandes econòmiques de l’Ajuntament de València. Un servici que ara es reclamava al govern de progrés encapçalat per Joan Ribó. El debat de fons real és que l’àrea metropolitana mai ha tingut una autoritat per a coordinar, planificar i finançar el transport del milió i mig de persones que hi vivim, ni tan sols el fallit Consell Metropolità de l’Horta, suprimit l’any 1999 i que mai va tindre competències reals en transport.

PlànolAuttobús

Des de l’oposició, i ara des dels governs del canvi, sempre hem tingut clar que la solució és l’Autoritat Metropolitana del Transport. Especialment perquè és la via d’accés al contracte programa i al finançament dels pressupostos de l’Estat. Amb eixa convicció vam respondre a la crida de la Generalitat per a la firma de la declaració institucional de creació de la dita autoritat. I, amb eixa convicció, Compromís estem impulsant als ajuntaments l’aprovació de mocions que ratifiquen eixe convenciment i la seua creació com més prompte millor. I ho fem des de la lleialtat institucional i l’esperit de col·laboració amb el govern de l’Acord del Botànic.

AMT

Tots els municipis tenim problemes de mobilitat i de transport històrics, en alguns casos amb infraestructures de fa més de 120 anys que al llarg del temps només han tingut alguna millora puntual, però que no han resolt el problema ni s’han adequat a una realitat urbanística canviant i a les necessitats de mobilitat actuals. Des de l’Horta Nord no entenguérem al seu dia per què la línia 3 del metro es va projectar només fins a l’estació del Palmaret d’Alboraia, per exemple, i es va desaprofitar l’ocasió de modernitzar la línia i preparar-la per a donar el servici que hui necessitem. Decisions que vint anys després encara patim.

Palmaret

Per això, des de Compromís hem observat l’actitud d’alguns alcaldes de l’àrea metropolitana com un autèntic vodevil. Si la solució real estava identificada, si el camí i l’obligació estaven assumits en l’Acord del Botànic, si tots els actors estaven definits en la declaració institucional, la solució transitòria també era evident, l’acord assolit estos dies. Era qüestió de centrar el debat i els contactes on calia. Per tant, quina era la finalitat de les actituds d’estos alcaldes i alcaldesses, de les seues reaccions aïrades, de les declaracions vehements, de les plantades institucionals, de les amenaces a col·lapsar el centre de València en plenes Falles? Només poden ser-ne dos, l’intent polític de desgastar amb titulars mediàtics l’alcaldia de València de Compromís o, pitjor encara, desgastar el govern de la Generalitat que té les competències en transport. En qualsevol dels casos, actituds allunyades de l’esperit de l’Acord del Botànic.

Acord

(Article publicat en Levante-emv el divendres, 22 d’abril de 2016)

El PP patix estrés posttraumàtic

En les últimes conteses electorals, el Partit Popular ha perdut un bon grapat de milions de vots i la major part dels governs, que en molts casos ha estat exercint durant anys a mena de règim. A més, amb la caiguda del dit règim, estan aflorant nombrosos casos de corrupció que s’estenen per tot arreu com una veritable organització mafiosa. Això genera molt de desconcert, perquè no se sap qui pot ser el pròxim investigat. En les files populars, tots aquells que han ocupat càrrecs polítics o de gestió rellevants es miren de reüll. Tot això està generant un trauma important al si de l’organització, i entre la militància i el seu electorat s’ha estés el desconcert, el desànim i la desafecció.

Estrés

Tot plegat fa que en el dia a dia la resta d’organitzacions polítiques i de responsables institucionals, els dels governs del canvi, observem entre els populars un estrés posttraumàtic important que els porta a fer una oposició molt descentrada, crispada, desenfocada i fora de la realitat.

Meliana n’és un bon exemple. Primer calia crispar-ho tot, fins i tot les festes locals amb allò dels llibrets o les processons, inclosa l’amenaça de denúncia per part de la senyora Bonig per prohibició i vulneració dels drets fonamentals. Si això fóra cert, no s’hauria presentat la denúncia ja fa temps? Hui és l’hora que no en sabem res. Això sí, la senyora Bonig va presidir la processó com a presidenta del PP. Potser només buscava uns titulars de premsa.

Tot això adobat durant estos mesos d’un únic argument polític, la defensa de les senyes d’identitat i la invasió catalanista. Sempre amb paraules grosses, catastrofistes o apocalíptiques amb l’única finalitat de dibuixar un escenari de conflicte entre valencians i generar un relat irreal amb una clara finalitat partidista, quan l’única realitat és la gran crisi social que ens ha deixat la política popular de les retallades. A Meliana, l’absurd i el ridícul dels populars es produïa en l’últim ple ordinari. Alhora que presentaven una moció en defensa de les senyes d’identitat, el Tribunal Superior de Justícia els condemnava per la seua política en contra del valencià, la senya d’identitat més important dels valencians i les valencianes.

Els senyors Cuesta, Esteve, Rodríguez o Escutia, en lloc d’assumir l’error i demanar disculpes al poble de Meliana, s’han mostrat desafiadors en un clar menyspreu a la justícia i a les institucions: “Lo volveríamos a hacer una y mil veces”. És la manera de fer del partit, una manera que s’evidencia cada dia a l’hora de fer front als escàndols judicials pels nombrosos casos de corrupció que empastifen el PP.

I de relats ficticis, en podíem llegir un altre del senyor Escutia, regidor popular, en estes mateixes pàgines fa uns dies, ‘Gran herencia, deficiente gestión‘. És curiós, un immoble afectat per un procés judicial que va finalitzar al juliol del 2007, just quan els populars van accedir al govern municipal, ha esdevingut la seua “gran herencia”. No sé si tardar huit anys a aconseguir un preacord verbal amb el propietari és la millor carta de presentació. El ben cert és que el nou govern, en estos pocs mesos, hem tancat aquell preacord; hem consignat els diners en el pressupost -que no hi eren-; hem formalitzat la compravenda; hem facilitat la retirada de tones de runa, trastos i ferralla; hem realitzat la permuta de la parcel·la annexa; hem tancat l’edifici amb seguretat i estem elaborant el projecte de demolició -que tampoc existia-, i que a més afectarà part de la propietat confrontant. Sembla que fer la faena és una “deficiente gestión”.

La negació de la realitat, el desconcert o la desorientació són símptomes clars de l’estrés posttraumàtic. Els aconselle que s’ho facen mirar.

(Article publicat en El Periódico de Aquí del dicendres 8 d’abril de 2016)

Els 100 dies d’oposició del PP a Meliana

Normalment se sol fer balanç dels primers 100 dies d’un govern nou, però a Meliana i al conjunt del país sembla que el PP ha fet demèrits suficients perquè hàgem de parlar dels seus 100 primers dies en l’oposició.

D’un partit democràtic i rigorós, després dels desastrosos resultats electorals del 24 de maig en què van perdre milions de vots i que els han deixat fora de la major part dels governs locals i autonòmics, la ciutadania esperava una veritable catarsi i una autocrítica profunda, especialment pels nombrosos casos de corrupció que han empastifat els seus governs i les seues estructures orgàniques i per les polítiques de retallades en contra de les persones.

MilagrosaNo ha sigut així. Ens hem trobat amb el contrari, amb el colp de peu cap avant. És a dir, el mateix de sempre, una autocrítica nul•la i una política destructiva -quan no autodestructiva- basada en no assumir cap error, no depurar les responsabilitats per les nombroses corrupteles i per iniciar una oposició basada en conflictes estèrils i, sovint, en la mentida –marca de la casa-.

Banderes, ciris i essències pàtries ha sigut l’únic argument forçat per a bastir una oposició a les accions d’uns governs que, contràriament al que el PP vaticinava, han sabut –hem sabut- articular respostes i accions ràpides i diferenciades a pesar del merder econòmic i les polítiques de terra cremada que ens han deixat.
Populares Meliana és un bon exponent de tot plegat. No debades han seguit fil per randa els pobres argumentaris que periòdicament el partit els ha remés perquè facen de trompeters. I s’hi han aplicat, sovint fins al ridícul.

PProcessóEl PP no ha paït gens bé els resultats electorals i el fet que ràpidament es conformara i s’estructurara un nou govern de canvi que, en tres mesos, ha incrementat notablement el ritme de la gestió municipal a Meliana més enllà de les cites pròpies de l’estiu, les festes de Roca i de Meliana o la celebració de Fimel, la Fira Agrícola i Comercial. En este temps s’han dinamitzat les contractacions des de l’Ajuntament, s’ha traçat el camí per a rectificar la gestió educativa i donar resposta, en l’inici del curs escolar, a la massificació dels centres, per a recuperar les beques de transport escolar per als estudiants de Roca, per a cobrir les necessitats d’educació especial o per a garantir l’accés generalitzat i assequible als llibres de text. Uns mesos en què també hem preparat deu actuacions per a executar d’ací al final d’any amb el pla especial d’inversions de la Diputació.

DipuEn tres mesos ens han visitat els consellers d’Educació i d’Economia, la vicepresidenta de la Diputació, els directors generals de Comerç i d’Agricultura, la directora general d’Ocupació, el subdelegat del Govern a la Comunitat Valenciana i la cap provincial de Trànsit. Amb tots i totes hem iniciat projectes i accions per a Meliana.

Fimel2015Han sigut 100 dies ben il•lustradors d’un nou govern de canvi amb el cabet en la faena i una oposició del PP totalment desnortada.

Article publicat en El Periódico de Aquí del divendres 25 de setembre de 2015