Després de tots els processos electorals, Compromís ha assolit l’objectiu principal: consolidar l’espai valencianista, de progrés i ecologista i, alhora, tindre l’oportunitat de continuar governant en la major part de les institucions. Així, estarem presents en el govern de la Generalitat i en el de la Diputació de València, presidirem l’Ajuntament de València i formarem govern en molts ajuntaments, un fet molt destacable. En el cas de les eleccions municipals, a l’àrea metropolitana de València Compromís ha aconseguit 177.640 vots, un 17,65% del total, que suposa 188 regidors i regidores. Una garantia per a continuar situant les persones en el centre de l’acció política, per a preservar el territori i desplegar polítiques mediambientals decidides contra el canvi climàtic, i fer-ho en clau valenciana.

Tot i això, també és cert que, en general, el partit socialista ha rendibilitzat més l’acció de govern i ha aprofitat la inèrcia/tendència electoral favorable que va començar amb les eleccions generals. Però precisament la singularitat valenciana, amb la presència sòlida de Compromís, obliga i permet reeditar experiències que s’han demostrat positives per a la societat valenciana, com ara el govern del Botànic, el govern de la Nau, o nombrosos acords de govern municipals. De la mateixa manera que en el 2015 les diferents forces progressistes valencianes van fer un exercici de responsabilitat amb el poble valencià, també ara caldrà estar encertats per a no cometre errors que faciliten el camí i el discurs d’un Partit Popular en descomposició.

En el cas de l’Horta Nord, la conurbació que conformem Meliana, Foios i Albalat dels Sorells, municipis que vam elaborar conjuntament l’estratègia europea Viu-Ho, de desenrotllament urbà, sostenible i integral, Compromís ha sigut de nou la força més votada per a revalidar les alcaldies, i ara, amb quatre anys més per davant, aquest espai enmig de l’horta esdevé una oportunitat per a consolidar una manera de fer política.

Finalment, un altre dels aspectes que s’ha evidenciat després d’aquest període electoral és el fracàs de la política de la crispació, del conflicte i dels atacs personals permanents de què el Partit Popular ha fet bandera durant tota la legislatura, tant Isabel Bonig des de les Corts Valencianes, com en les mostres d’acarnissament amb Joan Ribó i el seu equip a la ciutat de València, o l’actitud de molts dels seus portaveus i de les seus portaveus als ajuntaments. Pedro Cuesta, cap de llista del PP de Meliana, n’és un exemple evident i ara ha rebut un bany de realitat amb una pèrdua important de vots. En política no val tot i els errors es paguen.

El 2015, Compromís vam accedir amb valentia a governar les institucions valencianes i ara, en els pròxims quatre anys, tenim l’oportunitat de fer imparables les polítiques del canvi valencià.

Des de l’aprovació, en esta legislatura, del nou marc legislatiu i normatiu sobre el territori, i especialment sobre l’horta, el procés de revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Meliana potser siga el primer a presentar els primers documents, a la comarca de l’Horta Nord, que plantegen un nou urbanime per a l’horta.

En este procés, l’Ajuntament de Meliana acaba d’iniciar el sotmetiment a informació i participació del document estructural del nou pla. És a dir, aquell que contempla la xarxa primària de comunicacions, la infraestructura verda, les zones de creixement urbà, els sòls dotacionals, els béns protegits, les zones inundables, els espais d’especial protecció, la mobilitat, els subministraments i altres elements estructurals. Este serà el document que, després que l’Ajuntament resolga les al·legacions i propostes que es presenten, haurà d’aprovar la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori. Posteriorment, l’Ajuntament haurà d’aprovar l’ordenació pormenoritzada o detallada.

Els últims anys han sigut importants per a anar definint què volem fer del nostre territori, què volem per a l’horta i per al nostre litoral. En este sentit, han sigut importants la Llei de l’horta i el Pla d’acció territorial de la infraestructura verda del litoral (PATIVEL), a més de la modificació de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (LOTUP) i altra normativa complementària. La definició d’este corpus normatiu important -que ha necessitat el seu temps- ha fet que el procés de revisió a Meliana s’estiga allargant. Un procés que es va iniciar el 2010 amb un altre govern del PP i que ara es plasma amb el govern del Botànic i la seua representació a Meliana. Al meu entendre, en este cas l’espera i donar temps a les coses per a repensar els plantejaments inicials han sigut positius, més encara tenint en compte els efectes de l’urbanisme depredador amb el territori, la bambolla immobiliària i l’esclafit de la crisi econòmica. Tot plegat, ens permet ara presentar un urbanisme més amable, pensat en les persones i el territori.

El document urbanístic que tenim en exposició reconeix i respecta el territori de Meliana, l’horta. No només pretén reduir un major impacte per un creixement innecessari, sinó que busca millorar la integració urbana amb l’entorn amb un tractament de les vores urbanes que evite les degradacions, les barreres arquitectòniques i els impactes visuals. L’horta continua sent important per a Meliana, com també la seua platja, que és catalogada com a natural i finestra oberta de l’horta al mar. Per això es proposa la seua recuperació com a espai d’ús públic d’interés natural.

Un altre dels aspectes que es definix és la protecció i la recuperació dels béns patrimonials amb un catàleg detallat de tots els elements, tant als nuclis urbans com a l’horta, amb una consideració especial al mosaic Nolla, una senya patrimonial del nostre municipi de nivell internacional i que té en el palauet de Nolla la seua icona. És definixen les zones de valor arqueològic i d’interés paisatgístic, coincidents amb el centre històric i l’eix format pel c/ Lledoner-pl. Major-c/ Sant Joan-pl. del Pou-c/ Sant Pere-c/ Calvari.

La infraestructura verda es concentra a les vores urbanes i en l’eix del carril bici de la Via Xurra (València-Puçol). Es generen algunes zones de creixement mínimes amb la finalitat de garantir eixe tractament perimetral amable i poder preveure les necessitats dotacionals i d’habitatge del futur. Es té en compte el fet que encara hi ha zones i unitats del pla vigent que no s’han completat o no s’han iniciat. També s’introduïxen millores al polígon de serveis. Es busca un municipi que permeta el canvi de model en la mobilitat en què predominen els transports no contaminants i que permeten l’ús ciutadà de l’espai. La xarxa de carrils bici pren un relleu destacable amb la Via Xurra i el furtu Anell Verd que vertebraran el terme.

La xarxa primària de comunicacions és un dels reptes, amb la integració de la línia 3 del metro, la modernització de la CV-300, l’antiga carretera de Barcelona, i el futur del traçat ferroviari de Renfe que travessa el nucli de Roca. És en este àmbit on podem trobar la major amenaça per a l’ordenació urbanística del terme de Meliana, que no és cap altre que el traçat inicialment previst per a l’alta velocitat (AVE), hui en període de revisió.

Així, de la mateixa manera que a nivell local hem pogut fer un plantejament més respectuós amb el territori, tenim també l’oportunitat de repensar el model de les grans infraestrucutres per a preservar, en este cas, l’horta. És un bon moment per a un nou urbanisme per a l’horta, aprofitem-lo!

Article d’opinió publicat en El Periódico de Aquí el 13 de setembre de 2018

El mosaic Nolla és un paviment que va assolir el seu esplendor des de final del segle XIX fins a mitjan segle XX. Va estar de moda a l’època i es va utilitzar a la major part de les zones d’expansió de poder adquisitiu -les eixamples i les cases burgeses-, i també en espais i edificis públics de moltes de les ciutats de l’Estat espanyol; i amb un repercussió molt important a Europa i Amèrica, i també a països del Carib i del Pacífic.

Al nostre entorn immediat, a molts pobles de l’Horta i la ciutat de València, la presència és molt destacada. Concretament a Meliana, el mosaic ocupa un lloc rellevant en nombroses cases i edificis del poble construïts precisament a l’època, molt especialment en les tres primeres dècades del segle XX.

Els màxims exponents d’este llegat són la fàbrica originària al mateix barri de Nolla, al camí del Barranquet i enmig de l’horta -hui una multinacional del ram elèctric-; i l’anomenat Palauet de Nolla, l’edifici annex a la fàbrica que, construït sobre la base d’una alqueria important del segle XVII, es va transformar per a funcionar com una precursora ‘showroom’, o mostrari .

El cas del palauet va viure un procés d’abandó i decadència a partir dels anys seixanta del segle passat i, després d’alguns intents previs, ha sigut en els últims 15 anys que s’ha pogut traçar un full de ruta viable per a la recuperació d’este edifici patrimonial.

Ara, després d’una fase costosa de consolidació de l’immoble, és el moment de programar les actuacions de rehabilitació interior, especialment els nombrosos i variats paviments Nolla. Amb este objectiu, serà important definir els usos futurs que haurà de tindre este espai tan emblemàtic. Una tasca que l’Ajuntament vol realitzar comptant amb la participació de la ciutadania, amb experiències com les del cap de setmana passat amb la celebració de l’Open Palauet Nolla o el Palaet Nolla en Obert, que han sigut tot un èxit i que marquen una nova etapa. Una etapa en què l’edifici començarà a formar part de la vida social del poble tot adaptant-se a les diferents etapes del procés de rehabilitació.

Si fins ara els primers passos de recuperació s’han realitzat bàsicament amb l’esforç pressupostari de l’Ajuntament i les subvencions de la Diputació, amb alguna aportació privada inicial -fet que ha obligat a un ritme més lent-, ens trobem davant el repte d’aprofitar altres vies de finançament que ens permeten avançar més ràpidament. En este sentit, enguany hem incorporat per primera volta la Generalitat per mitjà de la Conselleria de Cultura, però el veritable repte serà aconseguir finançament europeu d’algun dels diferents programes impulsats per la Unió Europea. Ara mateix, l’Ajuntament ja en preveu dos. Un, l’estratègia ViuHo de desenrotllament urbà sostenible i integrat (DUSI), conjuntament amb els ajuntaments de Foios i Albalat dels Sorells, que té oberta la tercera convocaròria. I, acabat de presentar, el Pla Operatiu Local FEDER impulsat per la Generalitat per a projectes de recuperació patrimonial amb projecció turística.

Finalment, cal aconseguir també la implicació i el cofinançament del teixit empresarial, econòmic i productiu de Meliana. Un àmbit en què el govern municipal ja tenim diferents idees per tal de fomentar la col·laboració i la participació conjunta en este projecte col·lectiu de Meliana. S’obri, per tant, un temps nou per al patrimoni Nolla i el seu Palauet, un repte encoratjador.

(Article d’opinió publicat en El Periódico de Aquí el divendres, 27 d’octubre de 2017)

Des de l’arribada dels governs del #CanviValencià, l’aposta pels diferents programes europeus ha esdevingut central en la política local. Conscients d’això, hui les diferents administracions valencianes s’han dotat d’oficines i de personal especialitzat per a impulsar estos projectes, que han crescut de forma notòria. És en este context que cal emmarcar l’estratègia #ViuHo, de desenrotllament urbà, sostenible i integrador. Una estratègia comuna dels ajuntaments de Meliana, Foios i Albalat dels Sorells per a impulsar línies d’actuació comunes que ens permeten assolir els objectius que Europa ha marcat pel que fa a l’ús i l’abast de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), l’eficiència energètica i l’ús de les energies renovables per a reduir les emissions de carboni, la mobilitat i l’accessibilitat, l’equilibri amb l’entorn mediambiental -en el nostre cas l’espai singular de l’horta-, i la igualtat d’oportunitats.

Hem presentat este projecte a la segona convocatòria #DUSI de fons #FEDER, de la mateixa manera que ho han fet altres 34 municipis o grups de municipis de les comarques valencianes. Només cinc han sigut seleccionats (Elx, Alcoi, Calp, Onda i Almassora), però la valoració que ha rebut #ViuHo per la comissió ha sigut molt positiva i ens convida a millorar el document per a una tercera convocatòria.

Independentment d’això, #ViuHo ja ha esdevingut un document de referència, de coordinació d’accions i de projectes dels tres municipis, en la mesura que conformem una conurbació -un continu urbà-, tenim una realitat territorial, socioeconòmica i cultural semblant, i abastem una població de més de 21.000 persones. En este sentit, s’ha impulsat la millora del carril bici València-Puçol en el tram Albalat-Meliana. Un eix que, amb el carril bici del camí de la Mar de Meliana, conforma el primer dels trajectes dins del projecte de Camins a la mar de la Diputació. S’està treballant de manera conjunta per a la ubicació d’un centre de dia per a la gent gran i s’estan fent ja els contactes perquè els diferents polígons industrials i de servicis dels tres pobles puguen treballar en xarxa. Les tres localitats han implantat l’aplicació Línia Verda per a mòbil i el Ban2.0 per WhatsApp. Albalat dels Sorells ha iniciat l’experiència pilot de la incorporació de vehicles elèctrics municipals amb punts de càrrega a què ens afegirem els altres dos municipis. A més, estem parlant de compartir servicis com ara l’oficina de consum o temes relacionats amb la cultura i l’esport. També hem presentat un altre projecte europeu de regeneració ambiental, en este cas per al programa Horitzó2020, que també ha sigut ben valorat a pesar de no haver sigut seleccionat.

El futur hui passa per la col·laboració i la planificació entre municipis i per l’elaboració de projectes europeus que ens permeten avançar més de pressa en la consecució d’uns objectius comuns.

Amb la Llei 2/2012, d’Estabilitat Pressupostària i Estabilitat Financera, el govern popular de Rajoy i Montoro establia un marc normatiu molt restrictiu a les diferents administracions, però especialment als ajuntaments. No només declarava impropis molts dels servicis que els ajuntaments estaven oferint -per cert una part de la norma hui ja invalidada pel mateix Tribunal Constitucional-, sinó que els obligava a externalitzar i privatitzar molts altres per la impossibilitat de fer noves contractacions públiques de personal. Tot acompanyat d’un augment de la pressió impositiva, especialment en l’IBI. La finalitat, aprimar l’administració fins a límits excessius i prioritzar que tot l’estalvi obtingut es destinara a reduir el deute amb els bancs, els grans beneficiats. I, per descomptat, amb l’amença de la intervenció de l’Estat.

El resultat després d’uns anys d’este austericidi aplicat a les administracions locals són la desaparició, la reducció o la deterioració de servicis, que sovint s’han de suplir amb imaginació i sobreesforç; unes plantilles reduïdes i envellides per la impossibilitat de cobrir les vacants; uns estalvis que majoritàriament se n’han anat -i se’n van- als bancs, bé a reduir el deute o bé a engrossir uns comptes de què els ajuntaments no poden disposar però els bancs sí. I, en el millor dels casos, part dels diners s’han pogut destinar a allò que han anomenat inversions financerament sostenibles. És a dir, de manteniment, res d’obra nova.

Hui, només el fet d’incorporar als pressupostos municipals diners líquids que l’Ajuntament té als bancs, com ara el romanent de tresoreria, el patrimoni municipal del sòl o altres inversions afectades, genera inestabilitat pressupostària, l’incompliment de la perversa regla de gasto i l’obligació d’aprovar un pla economicofinancer tutelat de nou per l’Estat. Això és un fre absolut a les polítiques municipals, als servicis envers la ciutadania, a la rehabilitació dels espais urbans o a la consecució dels objectius estratègics de la Unió Europea. Això no és democràtic, en ser un abús del poder de l’Estat en contra de l’autonomia local.

L’Ajuntament de Meliana hem liquidat l’exercici 2016 amb 620.002,79 € de superàvit i un romanent de tresoreria d’1.779.523,47 €. Però si mirem algunes xifres que estem coneixent estos dies, el superàvit de l’Ajuntament de València ha sigut de 42 milions d’euros i el de la Diputació de València de 33,7 milions. No són excepcions, és la realitat de la major part de les entitats locals. Una quantitat ingent d’euros que hui estan als bancs i no es destinen a fer inversions, a millorar els servicis i, sobretot, a generar ocupació. Un aspecte que no s’entén amb 3.750.876 persones sense faena a tot l’Estat al final de febrer.

Diu el Govern que el 31 de març aprovaran els comptes de l’Estat per al 2017, document on es concreten estes normes econòmiques. Sense cap mena de dubte, hi ha d’haver un punt d’infexió important que revertisca esta política de l’austericidi que està llastant les respostes públiques dels ajuntaments a la ciutadania. Si no és així, el govern popular estarà atemptant de nou contra els interessos i el benestar de la ciutadania.

(Article d’opinió publicat en El Periódico de Aquí del divendres 24 de març de 2017)

Sembla una obvietat que un govern haja de posar l’èmfasi en el fet que la seua prioritat són les persones i el benestar col·lectiu. La història recent dels valencians i les valencianes ens ha demostrat que la gent i el partit que ens ha governat durant anys fins i tot poden arribar a ignorar una obvietat. Ho hem patit amb els governs populars on les prioritats van esdevenir la perpetuació en el poder, l’enriquiment d’uns pocs, la corrupció, el malbaratament dels recursos públics, les retallades en drets i servicis i la privatització d’allò públic. Tot este despropòsit va donar impuls a una alternativa de govern, Compromís, amb un objectiu clau representat pel lema #RescatemPersones. Un objectiu compartit pel conjunt de les forces progressistes dins de l’Acord del Botànic.

Després d’any i mig, són diversos els aspectes que exemplifiquen el canvi de rumb al si de les institucions valencianes, que han posat les persones al centre de l’acció política. D’entre tots ells, jo em centraré en dos en què participem els ajuntaments i que representen clarament el canvi valencià. I ho faré des de la realitat de Meliana.

La primera de les accions ha sigut el programa Xarxa Llibres impulsat per la Conselleria d’Educació. La seua finalitat, crear als diferents centres educatius bancs de llibres que garantisquen a la comunitat educativa l’accés generalitzat i gratuït als llibres de text, amb els beneficis socials i pedagògics que això comporta. Per fer-ho realitat, s’ha fet una gran esforç per part de la Generalitat, les diputacions, els ajuntaments i els centres educatius. En el cas de Meliana, s’hi han acollit 842 estudiants i ha tingut un cost total de 122.774,47 €.

D’altra banda, en els pressupostos de la Generalitat del 2017, per primera volta, apareixen partides nominals assignades a Meliana per a garantir els diferents programes dels servicis socials gestionats per l’Ajuntament. Concretament per a l’equip base del departament, la dependència, l’atenció a les persones amb diversitat funcional, el servici d’atenció a menors (SEAFI) i l’agència AMICS d’atenció a les persones migrants. En total, 267.830 €, un increment considerable per a garantir uns servicis bàsics i essencials per a la vida del municipi. La realitat és que al 2014, l’últim any complet de govern del PP, Meliana va rebre per estos cinc programes 125.093 €. Estem parlant d’un increment de 142.000 € per a reforçar la plantilla i les accions en este àmbit.

Dos programes pensats perquè els recursos públics arriben directament a les persones. En els dos casos, l’actitud dels populars de Meliana ha sigut la mateixa: la gresca, l’alarmisme, la nul·la col·laboració i la crítica gratuïtat. Molt probablement, perquè estan ben lluny de les polítiques públiques en favor de les persones, com ja han demostrat.

(Article d’opinió publicat en El Períódico de Aquí del divendres 10 de febrer de 2017)

Arran de la Llei Orgànica 2/2012, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera aprovada pel govern de Rajoy, la gestió pressupostària dels ajuntaments ha esdevingut un maldecap, un veritable joc de malabars i d’arquitectura econòmica. L’estabilitat pressupostària, el control del deute, la regla de gasto i les succesives lleis d’acompanyament dels pressupostos generals de l’Estat limiten en extrem l’acció política i la gestió municipal en favor de la gent. Això exigix dels governs locals un veritable exercici d’imaginació i una capacitat d’anàlisi i d’acció importants, que no estalvien dificultats i algun conflicte, especialment en la gestió del capítol I del personal de l’Ajuntament.

És difíl d’explicar a la ciutadania que, amb un Ajuntament sanejat pràcticament des de sempre com el de Meliana, amb un deute molt baix des de fa dècades, o inexistent com ara, en estabilitat pressupostària i amb un romanent de tresoreria positiu, les directrius del ministre Montoro continuen sent les limitacions severes.

A pesar d’eixe context hostil imposat pel govern del PP, que va suposar al seu dia les nombroses retallades econòmiques i de servicis que hui encara patim, els governs del canvi estem apostant per una política fiscal responsable, planificada, equilibrada i sempre pensant en les persones, més enllà del rèdit estrictament electoral que habitualment ha preocupat i hja mogut els populars en un afany de perpetuar-se en el poder.

Així, durant els governs del PP a Meliana vam vore com la seua prioritat va ser mantindre una pressió fiscal alta en els pitjors anys de la crisi, que va arribar a les puntes més altes en els anys 2013 i 2014. Una política que, amb les limitacions i les retallades, generava uns superàvits que, sorprenentment, no es destinaven a polítiques actives per a pal·liar els efectes perversos de la crisi econòmica entre els sectors més vulnerables, sinó a pagar als bancs i a reduir el deute.

Una política fiscal que, a més, en un exercici d’irresponsabilitat i totalment electoralista de l’exalcalde popular, el senyor Cuesta, va provocar la desestabilització de la regla de gasto per al 2015 amb una reducció dràstica dels ingressos precisament en un any electoral en què els populars van gastar més que altres anys, un fet que estem pagant els gestors actuals amb la immobilització, per exemple, de 100.000 € que enguany no ens podrem gastar en inversions.

Conscients del marc hostil que ens imposa Madrid i la mala gestió econòmica dels nostres antecessors, el govern actual optem per una fiscalitat planificada, que pondere la pressió impositiva sobre els veïns i les veïnes, que no altere l’equilibri entre ingressos i despeses i que ens permeta complir, mentre el govern de l’Estat la mantinga, una regla de gasto perversa que no permet als ajuntaments gastar més que l’any anterior llevat d’una txa de variació que, per al 2017, se situarà en el 2,20%.

Amb trellat i responsabilitat, governem per a les persones i per a portar endavant un projecte de poble il·lusionador i de futur.

(Article d’opinió publicat en El Periódico de Aquí del divendres 28 d’octubre de 2016)

Des de l’arribada del govern del canvi valencià plasmat en l’Acord del Botànic, un dels eixos centrals de l’acció de govern és un nou model territorial per a les nostres comarques basat en l’ordenació, la planificació, la sostenibilitat i la preservació. L’equip del mestissatge polític de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, encapçalat per la consellera Salvador, ha començat a definir un discurs sòlid, clar i nítid. És en este context que l’espai de l’horta de València esdevé protagonista i centre de l’acció política. Així, ara mateix i després de la seua presentació, es troba en procés de participació pública el Pla d’Acció Territorial de l’Horta.

Contràriament a la visió del Partit Popular que sempre ha vist l’horta com un immens solar per a especular, Compromís l’hem vista com una oportunitat econòmica, social i ambiental. Econòmica, perquè l’horta és un terra amb una qualitat i un valor agraris únics, amb un mercat de més d’un milió i mig de persones al seu voltant, i dóna faena a molta gent. Social, perquè és l’espai singular que ens caracteritza com a comarca i una de les nostres senyes d’identitat. I ambiental, perquè l’horta també és el pulmó i el verger d’esta zona. Hui, amb totes les administracions implicades treballant en esta línia, tenim la responsabilitat i el compromís de fer possible un nou model territorial que considere i preserve el valor de l’horta.

A Meliana, ja ens hem posat mans a la faena. La Regidoria d’Agricultura ha deixat de ser merament decorativa, com passava amb el Partit Popular, i ha esdevingut una àrea d’acció del nou govern. El Consell Agrari ha començat a tindre una dinàmica de treball, de debat i de proposta per a impulsar el sector al municipi. Es col·labora amb les organitzacions professionals agràries i s’ha impulsat un pla de formació per a la gent vinculada al camp.

Hem creat la marca Productes de l’Horta de Meliana que inclou productors, punts de venda, locals de restauració i espais de consum, amb més de 35 adhesions. Una iniciativa que ha tingut molt bona acollida entre la ciutadania, i que també recull el PAT de l’Horta, que pretén fomentar la difusió i el consum dels productes de proximitat i de qualitat que es cultiven i es produïxen a l’horta, al costat de les nostres cases i pobles.

Així, enguany, l’edició que farà dèsset de la Fira Agrícola i Comercial de Meliana (FIMEL), que celebrarem del 23 al 25 de setembre, tindrà com a protagonista l’horta i tota l’activitat econòmica, comercial i social que genera. És per això que, amb la col·laboració de la Denominació d’Origen, s’ha treballat també per incorporar-hi la 1a Fira de la Xufa de València, un dels productes principals i singulars d’esta zona de l’horta.

A Meliana, ja treballem per aprofitar les oportunitats que ens oferix l’horta.

Article d’opinió publicat en El Periódico de Aquí del divendres 29 de juliol de 2016

Un dels objectius d’esta legislatura és créixer en participació ciutadana i transparència. És un mandat de la ciutadania, que vol saber i conéixer com es gestiona la cosa pública i hi vol incidir més enllà del vot cada quatre anys. Després d’un any del nou govern, a Meliana ja en podem fer un primer balanç que ens ha de marcar el camí per a continuar aprofundint-hi.

El primer àmbit on calia incidir era en la participació mateix de les regidores i els regidors elegits per la ciutadania. Així, al nostre Ajuntament hem recuperat la celebració dels plens ordinaris cada mes, fet que permet més exposició i més fiscalització de la gestió del govern, major acció política dels diferents grups per mitjà de les mocions, i un seguiment continuat dels veïns i de les veïnes del poble en el torn de precs i preguntes que s’obri en finalitzar cada sessió de ple. Unes sessions que, a més, es poden seguir també amb posterioritat des de la pàgina web municipal, perquè des de l’inici d’esta legislatura els plens es graven en vídeo.

Un treball que ara es complementa amb la convocatòria tots els mesos de les diferents comissions informatives constituïdes, on cada regidor i regidora dóna informació detallada de la seua gestió.

Pel que fa a la ciutadania, s’han incrementat els canals de comunicació. Primer que res, garantint l’accessibilitat i la proximitat a l’alcalde i al conjunt de l’equip de govern.  Les xarxes socials tenen ara un major dinamisme, s’ha ampliat la informació de l’APP de l’Ajuntament de Meliana i s’ha remodelat la web, www.meliana.es, que ara és més visual, més accessible, amb més informació i incorpora el portal de transparència. D’altra banda, els ciutadans i les ciutadanes poden comunicar qualsevol incidència en la via pública per mitjà d’una aplicació fàcil i ràpida, des del telèfon mòbil o per la plataforma www.liniaverdameliana.es

Durant els mesos d’abril i maig hem fet un pas més amb la celebració de les primeres assemblees participatives, espais de trobada entre el govern municipal i els veïns i les  veïnes -en esta primera roda un centenar-, que en les quatre sessions que s’han celebrat s’han acostat per conéixer i exposar una seixantena de temes diferents.

Ara, ja estem treballant en les pròximes iniciatives de participació, que estaran vinculades a l’elaboració i l’execució dels pressupostos municipals. Així, en passar l’estiu obrirem processos perquè la ciutadania de Meliana es pronuncie, per exemple, respecte d’algunes de les inversions que s’inclouran en els pressupostos del 2017, o la destinació dels ingressos procedents de la separació dels residus sòlids urbans i el reciclatge. I es continuarà amb el contacte directe de les assemblees. #MelianaParticipa és ja una línia de treball constant dins de la gestió del nostre Ajuntament.

Article d’opinió publicat el divendres 3 de juny de 2016 en El Períódico de Aquí

Des de l’Acord del Botànic i la constitució del govern del canvi valencià, hem constatat com, després d’anys de govern popular en què el creixement s’ha basat en un model clarament especulatiu, en grans inversions i infraestructures poc o gens productives, en el malbaratament dels recursos públics, en el desmantellament del sector públic i en l’augment de les desigualtats socials, els valencians i les valencianes tenim un país per construir.

Així, des de les institucions, els nous governs tenim grans reptes plantejats que ja van prenent forma. A Meliana i a l’Horta, amb projectes com ara el plans d’acció territorial del litoral i de l’horta, l’anell verd metropolità, el pla d’infraestructures educatives, el programa d’ocupació Avalem Joves, el pla contra la pobresa energètica o les noves polítiques socials. I, sobretot, el repte d’un finançament i unes inversions territorialitzades des de l’Estat que facen justícia al poble valencià.

Compromís formem part d’eixos governs de construcció i, dins de Compromís, el valencianisme polític que representa el BLOC tenim ara la responsabilitat d’enfortir el projecte i de consolidar el procés de transformació social, econonòmica, ambiental i territorial, i cultural que necessita este país.

I eixe és el sentit del pròxim congrés del BLOC, aportar tot el nostre capital humà i polític a un país que avança. I ho fem des de la força de trobar-nos en el millor moment del valencianisme polític. Amb més militància que mai -al Congrés participarem més de dos mil persones-; amb més presència institucional que mai -hi serem representants de tots els àmbits de decisió política, des dels ajuntaments, les diputacions, el Congrés i, especialment, les Corts i el Consell-. Amb una implantació territorial i amb una organització més potent que mai -hi serem presents totes les veus de nord a sud del país-.

Per a un militant de base amb una llarga trajectòria de treball municipalista i comarcal que s’iniciava amb la campanya del 1987, que ha ocupat llocs de responsabilitat orgànica i institucional fins a la responsabilitat actual en una alcaldia com la de Meliana; en un col·lectiu traidicionalment i majoritàriament del Bloc, amb un esperit crític i alhora constructiu molt marcat, viure el que hem viscut en les últimes cites electorals és molt i molt satisfactori: arribar a ser en totes elles la força electoral amb més suport de la ciutadania del nostre poble.

Per això cal reconéixer el treball de les persones que en els últims quatre anys ho han fet possible. Els qui ja hi eren, com Enric Morera, i els que s’hi van sumar per projectar el valencianisme polític als nivells de presència social i pes polític que tenim hui, com ara Àgueda Micó. Per això la meua aposta pel al IV Congrés del BLOC és una dona valenta amb una formació política de primer ordre; amb una trajectòria com la meua, de compromís i de treball des de la base, des del municipalisme i les comarques, que ha sabut pilotar l’organització en uns contextos nous molt engrescadors, però alhora difícils i complicats. Una dona que suma, fa equip i no defuig les responsabilitats.

(Article publicat en El Periódico de Aquí del divendres 22 d’abril de 2016)